dilluns, 1 de juliol de 2013

Record imprescindible: justícia 74 anys després.


El dissabte es va presentar el llibre "Los crímenes del franquismo en la posguerra. El caso de Ayelo de Malfertit", llibre escrit per l’aieloner Fernando Goberna Ortiz, i publicat per l'editorial Ulleye de Xàtiva.

Aquest cas fa referència a set veïns del poble, al finalitzar la guerra civil de 1936, entre novembre i desembre 1939 van ser assesinats per el règim franquista, després d'un simulacre de judici, i a pesar de les moltes cartes favorables al seu alliberament, exculpant-los dels delictes dels que se'ls acusava.
 
La presentació es va fer a la comparça "Canivals", on la gent present va escoltar, per una part, la importància i necessitat de continuar apostant per la publicació de llibres sobre la memòria històrica, per tal que els estudiants i investigadors tinguen fons per avançar en el coneixement. Per altra part, traure a la llum uns fets i les persones que van ser injustament tractades, al mateix temps, que fent-los un xicotet homenatge junts al seus familiars.
 
Un llibre contra l'oblit, contra la por, que va provocar la repressió brutal i que, també va fer que la generació represaliada es callara per protegir als fills. I sobre tot, un llibre que ens pot oferir la satisfacció d'anar decobrint vides, de fer justícia a través d'una història que reconega els seus drets i la seua dignitat.

Aquells que vulgen saber tenen una bona oportinitat amb aquest llibre. Els que no, poden continuar sent ànimes en pena vagant per el pulgatori franquista.
 
Presentació emocionant, inglús per aquells que no temim lligams directes. Felicitats i gràcies Fernando.

dimecres, 1 de maig de 2013

Indignació


dissabte, 9 de febrer de 2013

Demencial


Em sembla molt bé la desfilada judicial dels quals seu han endut cru pressumptament. O l'altra passarel·la C, la de les "cònjuges", lluint vaporoses teles d'ignorància i encaixos maritals ocults, amb estil retro dels anys 30.

Ara, també caldria no oblidar d'altres desfilades: la dels quals no s'han trobat més que disgustos al llevar-los  les urgències, baixar-los fins el ridícul les ajudes socials, deixar-los de pagar les nòmines, cobrar-los les receptes, estafar-los amb les preferents, tirar-los al carrer per un desnonament o suicidar-se pel mateix....

Sense oblidar les desfilades que ja van per a clàssics: la dels aturats, que ja són legió, per les oficines de l'INEM i de la Tresoreria de la SS; la de les famílies indigents pels menjadors de Càrites i els bancs d'aliments; la dels empleats públics en defensa de la sanitat i l'ensenyament, o la dels professionals i joves sense qualificació alguna pels aeroports prests a prendre el primer vol que els porte el més lluny possible.

Espanya, mancant les clàssiques desfilades militars, està tota ella immersa en una desfilada civil-jurídica-social demencial. Fins quant aguantara el cos?.

Us deixe amb un video recuperat de la memòria.