CARTA OBERTA AL VEÏNAT D’AIELO DE MALFERIT
Francesc Martí Barber
Estimats veïns i veïnes, em veig obligat a dirigir-me a vostés després de huit anys d’haver deixat l’alcaldia degut a que s’està utilitzant el meu nom dins de la campanya electoral, posant en qüestió la meua honradesa per tal d’intentar guanyar unes eleccions.
M’he pensat molt si traure esta carta, ja que el meu temps d’estar en primera línia política ja ha passat, i no tinc ganes ni intenció de participar en la confrontació política.
Crec que he contribuït suficient al benestar d’Aielo després de huit anys com a regidor i huit com alcalde. Crec també que em meresc un respecte per la dedicació i pel treball fet, encara que tot el que vaig fer no haja agradat a tots. Igual que mereixen un respecte totes les persones que han sigut alcaldes, alcaldessa i regidors o regidores, que han estat treballant pel poble.
Aielo és com és i té els serveis que té gràcies a la feina de moltes persones durant molts anys.
En l’escrit que ha repartit l’alcalde em nomena repetidament, acusant-me d’haver concedit llicències de manera il.legal a Serratella, manipula la sentència donant entendre que el tribunal ha acordat obrir expedient per depurar responsabilitats als tècnics i polítics que van intervindre en el procés i arriba a parlar de presunta corrupció socialista.
Han hagut dos sentències sobre el tema, la primera del Jutjat Contenciós Administratiu en 2007, i l’altra del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en 2009.
En la primera sentència, l’Ajuntament tenia advocat que va explicar al tribunal les actuacions que havia fet l’Ajuntament, i si lligen la sentència voran que el tribunal arriba a dir: “En el presente caso como alega la Administración demandada, y ha sido expuesto en el fundamento 2º de la presente resolución, se han cumplido por parte del Ayuntamiento los tràmites procedimentales y la normativa aplicable”
La segona sentència es produeix quem José Luis Juan Pinter era alcalde. En esta ocasió l’Ajuntament va retirar l’advocat que defensava a l’Ajuntament, cosa que demostra la mala intenció de l’alcalde. És en esta segona sentència quan apareixen una sèrie d’afirmacions que no s’justen a la realitat dels fets sobre informes tècnics i concessió de llicències.
Els puc afirmar que sempre que vaig donar una llicència d’obres era perquè tenia un informe favorable del tècnic municipal. Si no ho havera fet així podria haver acabat en els tribunals.
Però han de saber que, tant en la primera sentència com en la segona, els tribunals no accepten la pretensió de que s’obriga expedient als tècnics ni als polítics.
Sóc conscient que en la meua gestió no ho vaig fer tot perfecte, per suposat que puc haver comés errors, sobretot tenint en compte que van haver continus canvis de secretaris i de tècnics, però els puc assegurar que sempre he intentat complir la legalitat.
De fet, els tribunal no han vist motius per anar contra els tècnics i polítics que vam tindre que tramitar la documentació durant tot el procés, i això que el Restaurant la Vall li havia demanat al jutge que ens obriren expedient.
Vaig dedicar molt de temps a atendre a les persones, sense tenir en compte la seua ideologia política, i a aconseguir infraestructures i serveis que han quedat per a l’ús de tots. Vaig fer el millor que vaig saber i vaig poder per millorar el poble. El propi José Luís Juan Pinter em va dirigir una carta d'agraïment, després de ser reina de festes la seua filla, en la que alabava la gestió que estàvem fent en el poble.
Crec que en política no val tot. No es pot tirar per terra la dignitat d’una persona o amargar la vida a una família per guanyar vots.
Hem assistit a quatre anys on s'ha governat des de la mentida, l'insult i la crítica a tot el que han fet els anteriors governants. S'ha practicat la persecució d'aquelles persones que l'alcalde considera enemics polítics, s'han pres mesures contra moltes persones concretes del poble i contra treballadors de l’Ajuntament que han suposat sofriments, depressions, i fins i tot ruïna econòmica.
S'ha governat des de la prepotència i s'ha inculcat la por. La gent ha perdut la llibertat de parlar lliurement.
Aielo és un poble xicotet en el qual tots ens coneixem. Els polítics han de contribuir a que hi haja una bona convivència entre tots.
Jo així ho vaig fer sempre mentre vaig ser alcalde.
Gràcies per la seua atenció.