dissabte, 17 de novembre del 2012

Alcalde i regidora de personal acusats per Fiscalia.

L'any passat ja ens va sorprendre que el nostre Alcalde, Jose Luis Juan Pinter, sent coneixedor de la correcta forma de procedir, i sabent que la família i els negocis no s'han de mesclar, no es va abstindre de participar en el procés de selecció de dos places d'administratius, en el que hi va participar "un familiar directe".

Però el que avui hem conegut al Levante-EMV i a comarcalia.inf supera la sentència, que fa una setmana també coneguérem, on el TSJ ratificava la sentència del 2010 i desestima el recurs que l'ajuntament va interposar. Avui ens han informa't, que l'alcalde Jose Luis Juan Pinter i la regidora de personal Isabel Vicent, han estat imputats per un presumpte delicte de prevaricació. Sembla que el nou procés que es va dur a terme aquest any 2012 per "normalitzar" la situació, no es va fer bé, i és on la Fiscalia veu indicis que l'han dut a denunciar en el jutjat d'Ontinyent el presumpte delicte penal de PREVARICACIÓ.

Feia unes setmanes, l'alcalde afirmava que "Afortunadamente, vivimos en un estado democrático de derecho, por lo que ni un alcalde puede hacer lo que quiere...".

Com deia un comentari fa un any "massa visites al jutjat no porten res bo. I, no sols per els diners públics amb el quals es costegen les despeses dels advocats, sinó per mostrar que es té respecte per les coses ben fetes des del principi".

dissabte, 10 de novembre del 2012

Si se puede...


Cercant el costat positiu de la cosa, no hi ha malament que per bé no vinga.... Al final fins els dos grans partits s'avenen a reunir-se dos horetes per – diuen – cercar solucions a un drama de proporcions gegantesques (perdre la llar, l'habitatge, en aquests temps de “drets humans”, i açò en la part “guay” del món…!): els desnonaments. Esperem a veure en què queda la cosa.

Ells han sigut els últims a entrar en el debat. La UE, els jutjes, la societat civil, els sindicats, els mitjans de comunicació... tots han parlat del drama dels desnonaments a Espanya, i ells, mai han volgut saber res.

Les conseqüències són la ruïna i la mort, indirecta o directa (com s'ha vist en els últims dies d'Octubre, dos suïcidis per desnonament, a Las Palmas i a Granada i un intent llançant-se per la balconada a València, o ahir mateix, una dona morta al Pais Basc).
Les solucions fa temps que estan sobre la taula: dació en pagament retroactiva, moratòria immediata dels desnonaments d'habitatges habituals i lloguer social dels habitatges que de forma il·legítima acumula la banca.

Els “agoreros” del “no serveixen per res”, referit a les protestes i mobilitzacions, haurien de silenciar així la seua covardia, o pitjor encara, la seua complicitat amb aquest sistema profundament injust i depredador. I és que les mobilitzacions contra els desnonaments han generat una consciència crítica que ja no pot ser tapada ni amb “belenestebanisme” ni amb “autopromoció goebbelsiana”. I açò és solament la punta de l'iceberg de la contestació social a tanta “deswertgüenza”, tanta indignitat i tanta explotació arribada de la mà neoliberal (en les seues versions “light” i “hard”). 

Sí, açò és cert, encara que a voltes semble que estem completament envoltats, perquè ells, els responsables per activa i per complicitat, també estan envoltats per les nostres justes reivindicacions i lluites.
Però sí, els dos partits mai haurien tractat l'assumpte si no fora per la gran activitat de la Plataforma d’Afectats por la Hipoteca amb el 'Stop Desahucios” o el 15M. Així que queda clar per a què serveixen els moviments ciutadans i la lluita pacífica en el carrer. A veure si la gent es consciència d'açò i obra en conseqüència.

Seguirem doncs criticant al 15M, per exemple, i tota la constel·lació d'organitzacions i moviments nascuts o, ja existents? Ja ho deia el poeta: es fa camí en caminar… així que no ens parem i seguim avancant creant camins, senderes, vies fins a aconseguir les àmplies avingudes i alberedes que deia el president Allende.

diumenge, 4 de novembre del 2012

14N