Dos dades demolidores: una de cada quatre persones en situació d'actiu està a l’atur i existeix un 21,8% en
el llindar de la pobresa.
I a més, els retalls en prestacions socials i la pujada dels impostos
sols contribuiran a fer més mal a la gent.
En un Estat social, l’economia hauria de ser la disciplina que s’ocuparà
d’administrar els recursos escassos (sempre heu son) per garantir, al menys,
les condicions mínimes de supervivència de tota la població, així com l’accés a
la sanitat, l’educació i els serveis socials públics.
Dons aquest govern l’importa
poc l’Estat social. On va és a complir amb el dèficit, que deu ser el senyor
principal. Però, després de complir amb el susdit, què va a passar?. En quin estat
de roina es trobarà l’Estat social?. Serà irreversible?.
Els Estats sobirans
haurien de traçar unes línees roges infranquejables. Hi ha certes coses que no
es poden permetre, encara que al senyor Dèficit li moleste.