dissabte, 28 de juliol del 2012

Més és menys


Dos dades demolidores: una de cada quatre persones en situació d'actiu està a l’atur i existeix un  21,8% en el llindar de la pobresa.

I a més, els retalls en prestacions socials i la pujada dels impostos sols contribuiran a fer més mal a la gent.

En un Estat social, l’economia hauria de ser la disciplina que s’ocuparà d’administrar els recursos escassos (sempre heu son) per garantir, al menys, les condicions mínimes de supervivència de tota la població, així com l’accés a la sanitat, l’educació i els serveis socials públics. 

Dons aquest govern l’importa poc l’Estat social. On va és a complir amb el dèficit, que deu ser el senyor principal. Però, després de complir amb el susdit, què va a passar?. En quin estat de roina es trobarà l’Estat social?. Serà irreversible?. 

Els Estats sobirans haurien de traçar unes línees roges infranquejables. Hi ha certes coses que no es poden permetre, encara que al senyor Dèficit li moleste.

divendres, 13 de juliol del 2012

No és personal, son sols negocis.

Aquesta és una de les frases més famoses del cinema, pronunciada per Vito Corleone en la magnífica pel•lícula “El Padrino”. Bé, no deixa de ser una frase que ens pot servir per mostrar, que la crisi està posant en evidència l’enorme estafa que la ciutadania ha sofert, està sofrint i anem a continuar patint.

Més que l’accelerador, el que està xafant Rajoy i els seus ministres és el coll dels més pobres, el sentit comú i la decència política.

Què el govern autista, pretenga pagar els desaguisats bancaris, la corrupció immobiliària/política, la bombolla immobiliària o el deute privat de promotors i industrials.

Que al mateix temps no persegueix el frau i pretenga amnisties fiscals per als "grans estafadors". Que estiga destituint als policies que pretengen investigar la corrupció de la Gurtel o l’àtic dúplex d’un polític de la comunitat de Madrid.

Que esmenten, que s’emparen en majories absolutes amb un 32% dels vots del cens electoral i que a més heu fages contradient tot el que van dir per guanyar les eleccions.

Que la creació de treballs que prometia el PP passa por acomiadar primer, que és necessari acomiadar a uns quants milers d’empleats públics, deixar sense suport a milers de miners que engrosaran la cua de l'INEM, que urgeix deduir als aturats les prestacions.

Com avui he llegit a “Público” el senyor Rajoy ha tingut el seu “10 de maig” com va tenir un expresident.

L’agressió comença a ser tant gran, que també comença a ser necessària una defensa proporcional. Si amb tots aquest agravis no som capaços de respondre proporcionalment, em pregunte quanta indignació més necessitem per a fer-ho.

dilluns, 2 de juliol del 2012

Els millors d'Europa!

Ja podien ser tots els equips igual.