Aielo, sembla una illa salvatge, exòtica, tranquil•la, un paradís en mig d’un oceà embravit. O això ens vol vendre l’alcalde.
L’absurd, previsible si vegem els antecedents, continua amb el Ple d’aquesta setmana, on l’oposició vol ser reduïda a “convidats de pedra”, i qüestionar-li el seu dret a fiscalitzar i aportar altres propostes per al bé comú (que sembla que sols estiga en mà d’una sola persona), amb pràctiques ridiculitzadores.
El rodillo” de la majoria electoral i l’arrogància de l’alcalde” converteixen aquest Ple en altra pantomima.
Fa quatre anys, que ens té acostumats a desdenyar a la oposició en tots el fòrums que es posen al seu abast. Ens consta comprendre, per què al nostre alcalde li costa tant entendre que la societat és diversa, i que els representants a l’Ajuntament també heu son. Que tots son igual de receptables, i que l’alcalde té l’obligació d’integrar a tots, i no sols als que pensen com ell (si és que hi pensen).
Penós, “deu d’haver-se fumat la classe el dia que li van explicar el concepte i pràctica de la democràcia”, ignorant que el “sistema no funciona mitjançant votacions a la búlgara, adhesions inquebrantables o si, bwana” (en paraules d’algú).
Fa unes dies vaig llegir unes declaracions de Esteban Pons, que deia que guanyar unes eleccions “da derecho a gobernar, pero no de cualquier forma; confiere la oportunidad de cumplir un programa, pero no sin negociarlo”, i afegia, que al mateix temps “acarrea la obligación de respetar también a quienes no compartan tales ideas y valores”.
Necessitem que faja autocrítica, i respectar als regidors com als votants que els van elegir.