La pèrdua de llocs de feina, la morositat, els embargaments i d’altres situacions que abans "sols" passaven "als altres" ara poden passar-nos a qualsevol.
La crisi econòmica ha canviat el mapa del risc d’exclusió social.
Idees com les que ha posat en marxa l'Ajuntament de donar "xec en mà" a tots els majors de 65 anys, tenen més de beneficència que de dret a la protecció social.
Una mesura que no és per a tots, sols el fet de tenir 65 anys ja dona la possibilitat de poder rebre 20€, que no té en compte les situacions personals, perquè tots no estan igual: ni tots el majors tenen pensions baixes, ni fills que mantenir, ni tan sols als que veritablement estan patint els va a resoldre molt els 20€.
Torna a aflorar una dreta "rància". Aquella que creu en la beneficència, caracteritzada per voler pal•liar les necessitats individuals (provocades per el deteriorament econòmic), mitjançant ajudes econòmiques, però que no té cap intenció de intervenir per canviar les causes que originen les desigualtats socials o la crisi econòmica. Ajudes econòmiques subsidiàries, puntuals, insuficients i graciables (que depenen de la “voluntat” dels que les concedeixen).
Ajudes desinteressades? No.
Es tracta d’un mig de control, d’assegurar la dependència de la persona o les famílies que la reben. No respecten la dignitat dels que son ciutadans. La beneficència pública va en contra de l'Estat de Benestar, del principi que tots els ciutadans tenen els mateixos drets, i on les autoritats públiques intervenen (tenen l’obligació) per modificar el medi social i econòmic. No son sols les necessitats socials, si no els aspectes que les generen l’objecte de la intervenció de les administracions públiques.
Però com? Reconeguen drets com la Renda de ciutadania, les prestacions de la seguretat social, la inserció laboral, les ajudes d’emergència social o les deduccions en IRPF, entre d’altres. Tot baix el paraigües de les normatives i de les intervencions planificades.
Actes com el del dijous, no canvien res en les vides de les persones que van acudir. Donen suport a la idea de propaganda, de ser innecessaris, costosos i amb poca eficàcia social. A més de indignant, en tant en quan, com resa l’escrit enviat a les cases, “deberá usted hacer acto de presencia para recoger el talón nominal” o “Es condición indispensable para la recogida la presencia física del interesado o familiar directo del mismo”.