divendres, 31 d’agost del 2012

ACTUACIÓ URBANÍSTICA PER DAMUNT DE LA LLEI?

Els terrenys, on es va inaugurar el camp de motocròs, son no urbanitzables. A més és va construir el camp sense permisos previs per part de la Conselleria de Medi Ambient.
Aquesta situació ha estat denunciada per l'associació ecologista de la Vall d'Albaida (CEVA) i ahir va ser noticia al periòdic "El Levante". EL SEPRONA ha obert un expedient a l'ajuntament.
Incompliment de la disciplina urbanística pel propi Ajuntament?. No sabia açò l'ajuntament i l'alcalde? Què van dir els serveis tècnics municipals, que en matèria jurídica, urbanística, mig ambiental desenvolupen la seua llavor per al Consistori.

A l'últim bim, ens parlava de la clausura d'un abocador, que ha passat a ser el camp de motocròs, sense fer referència a aquests fets.
Això si, no li faltaven paràgrafs per llançar.... Contra anteriors consistoris i ..... Per a què? Llevar-se responsabilitats? Despistar al personal?.
En quant al cost s'afirma que no ha costat un euro a l'ajuntament, cosa difícil de creure a la vista de l'obra .
Ens sorprèn la manipulació d'informació (el que de manera comú es coneix com veritats a mitges). Al Levante es diu que "la construcción del circuito no ha correspondido al ayuntamiento, sinó al club de motocròs de Aielo", segons contestació del propi alcalde a la CEVA. Però, continue preguntant, no ho sabia l'alcalde que va inaugurar el circuit?. No va demanar els permisos adients? Es autosuficient la seua voluntat de construir-lo fora com fora?

Per altre costat, EL SINDIC DE GREUGES INSTA A L'AJUNTAMENT a restaurar la legalitat urbanística així com a facilitar informació a l'autora de la queixa tal com determina el dret a la informació, participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient.

Tot açò en el plaç d'un mes.///

El rector del poble va beneir el circuit el dia de la inauguració, serà açò suficient per a salvar-lo?



dissabte, 25 d’agost del 2012

Traure a la llum


La brutalitat dels efectes que la crisi està tenint sobre la major part de la població eclipsa la realitat d’alguns col·lectius, la situació dels quals és particularment complicada.
 
Aquesta setmana he conegut una notícia, que fa visible el que la gent està disposada a fer, per posar en evidència l'enorme injustícia i desproporció de la gestió de la crisis: Una barcelonesa de 65 anys, amb Parkinson, es la primera dona que es declara oficialment en vaga de medicaments.
 
No es tracta de minimitzar la magnitud del “desastre general”, ni diluir l’important denominador comú que comparteix la majoria social front al 1%; denominador del que ha de sorgir una resistència forta i cohesionada. Però si de cridar l’atenció sobre les condicions especials, i per tant els costos específics, que arrastren alguns col·lectius particularment vulnerables.