dilluns, 30 d’abril del 2012

Sanitat, ni pública ni gratuïta.

Ja cansa la trivialitat dels ineptes que ens governen (ineptes, que no inútils, ja que estan servint molt bé als seus amos), que l’economia millorarà i que “Espanya” s’alçarà.... Clar que heu faran! Com a que de les crisis s’entra i es eix. El problema van a ser els cadàvers que van a quedar en el camí (no sols en sentit figurat, que és el pitjor).

Que si es retalla l’assistència sanitària a estrangers sense regularitzar, que si es pagaran les pròtesis, els productes dietètics o el transport, que si els pensionistes pagaran el 10% dels medicaments,.....

I a la nostra comunitat ens anuncien la privatització de la gestió dels hospitals perquè “va a ser més barat”. Per a qui?. Altra bombolla: la sanitària.

Privatitzar és “transferir una empresa o activitat pública al sector privat”, mobilitzar recursos públics a les empreses privades que tenen ànim de guanyar. Per què s’ha pogut anar privatitzant tots aquestos anys tants hospitals, tants serveis...?. dons perquè hi ha una llei, que ens ve de 1997, la Llei 15/97 “Sobre habilitación de Nuevas Formas de Gestión en el Sistema Nacional de Salud”, sobre la que alguns van advertir, que la seua aplicació anava a dur la privatització.

I en la nostra comunitat la privatització de la sanitat no s’ha iniciat ara, ja fa molts anys que multituds de serveis no assistencials ho han estat (ara seria com re-privatitzar). I no ens ha eixit barat, en 2009, la Comunitat Valenciana és va gastar 396,6 milions d’euros en concerts amb el sector privat.
El fet és que el Consell, per tal de complir amb l’objectiu del dèficit, està reformant (desmantellant) l’Estat de Benestar, tal i com el coneguem, això si: sense tenir un pla elaborat (poc sabem sobre el model), i sent una decisió unilateral, sense consultar als agents socials.

Res és gratis. Això si que és un fet. Però que no ens preguen per imbècils amb l’eficàcia i eficiència: la sanitat és un negoci. La resta és un engany, demagògia per dur-nos a la beneficència.

diumenge, 15 d’abril del 2012

Alta tensió a Aielo.

Una imatge val més que mil paraules, en aquest cas.