Alguns el “síndrome vocacional” els dura, i, intenten fer-li front amb sentit d’humor. “El Condenat” és un d’ells, i ens ha enviat una entrada per a publicar-la.
El Condenat
Amb ella esperem contribuir amb la seua prompta recuperació.
CONDENAT A LA FIRA DE XÀTIVA
Este que ací vos conta la seua vida en fascicles, encara que innocent, va complir la seua condemna a les Festes íntegrament. La sentència va ser firma i sense apel•lacions. Ni tan sols el recurs per aconseguir l'indult el dia 8 d’agost va ser admesa a tràmit i tingué que anar, tot mudaet i dissimulant la cara de vinagre, a la missa en el cementeri, últim acte oficial de les Festes Patronals.
Si cregueu que açò va ser el final de les meues tribulacions aneu molt equivocats. I és que sembla que he nascut estrellat i la fatalitat em persegueix allà on vaig; perquè a mi em plouen les condemnes com al famós "Vaquilla", i exina és com, a foc seguit i sense poder-me recuperar, vaig patir una nova sentència: condenat 3 dies a la Fira de Xàtiva.
Sí, amics, heu llegit bé: 3 dies. El primer en la família, el segon en la sogra i el tercer en les cunyades. No volies caldo?.... pues ahí van tres tasses.
Va ser una condemna complida en les pitjors condicions. En les hores de màxima afluència de gent. Calor i massificació. Aparcant on “Cristo” va perdre el metxer i, per a més inri, carregant la xiqueta al muscle (perquè en el carro era impossible circular), a demés de fer de mula de càrrega de les compres de tots. No puc fumar perquè porte la menuda dalt i li va el fum a la cara, i tampoc fer-me una cerveseta de pot (no em queden mans per a agarrar-la amb tanta borsa). Tampoc puc detindrem en les paraetes dels garrots i les navalles, les que més m’agraden, perquè a mi no m’espera ningú i a la mínima que el descuides mirant, ja els has perdut a tots entre el riu de gent. Això sí, en totes les parades de bijuteria, roba o bolsos és obligatori parar, una rere altra, com les estacions d'un viacrucis en el que a mi m’ha tocat fer de Nostre Senyor, encara que ell portava la creu i jo la xiqueta.
Després toquen les atraccions de la fira (a 2'50 el tiquet) i la xiqueta que no es mareja de pegar voltes en el tiovivo i no entén que açò no es de bades, com els columpios de l'Eixample, que ja porta 6 viatges i que son pare ja s'ha gastat 15 €... però no, ella té que plorar perquè vol més. Al final, per a fer-la callar, no queda més remei que comprar-li una trompeta de estes que fan pompes de sabó, amb el seu dipòsit per al líquid; i com el “xino” que va dissenyar el joguet no li va posar tapadora, pues la xiqueta, pujada als meus muscle, a cada moviment que feia anava regant en un líquid viscós la meua calba. "No el preocupes - em diu la sogra - això és com el xampú". Ah, sí?... pues que me donen un aigua mineral i ací mateix em llavaré el quatre pels que tinc!
Mentrestant, la cartera tremolant i sofrint una hemorràgia de bitllets. "T'agrada este bolso?" em pregunta la dona; "si carinyo" li dic jo (en realitat és horrorós, però com se'l té que comprar igual... per a què discutir?), "soles val 30 €" diu ella... I jo pense: té collons la cosa, ahí s'en van les hores extres del dissabte!
Açó i més desgràcies és la Fira de Xàtiva, de la que sempre m'en vaig diguent: "no torne en la (piiit) vida", però a la que regresse condenat tots els anys.
Ja ha passat un mes, i he tingut tan mala sort que en este temps he estat condenat una setmana a la platja i ara estic complint la condena de "la vuelta al cole", però això són històries que, tal volta, vos conte més avant si no m'ingresen per depressió un dia d'estos. De moment, i donat que soc innocent, estic estudiant presentar el meu cas al Defensor del Pueblo.
I, mentrestant, no pare de preguntar-me tots els dies: què hauré fet jo per a merèixer açò?
El Condenat
