dissabte, 29 de desembre del 2012

Esperant 2013


Aquestes festes poden suposar una pausa en la voràgine diària que podem aprofitar per dir-nos, que ens recordem els uns dels altres, però també per pensar, que hi ha una cosa important que salvar: a nosaltres mateix i la nostra dignitat com persones.

El meu desig per 2013? Que nosaltres, els ciutadans, tingam la lucidesa i el coratge suficients per canviar l'esdevenir de les coses.
Volem acabar aquest any amb un video realitzat per un grup de joves a Aielo, amb el nostre reconeixement a la seua creativitat, il.lusió i treball ben fet.



diumenge, 9 de desembre del 2012

S.O.S.


El cap de setmana passat milers de persones amb discapacitat, les seues families i amics, així com professionals que treballem amb elles, han eixit al carrer en Madrid. Aquesta manifestació és la culminació de de diferents marxes i manifestacions: a la nostra comunitat les persones amb discapacitat van realitzar una marxa que va eixir des de Sant Vicent del Raspeig fins arribar a València el dimecres 28 de novembre, on és van manifestar.

Hem escoltat retallades en educació i sanitat, però ens oblidem del serveis socials. Els serveis socials han estar els germans menors del Sistema de Benestar Social, amb un insuficient i desigual creixement. Amb la llei de dependència de 2006, que ha suposat el naixement d'un nou dret de ciutadania, semblava que es garantitzava el dret a tenir uns mínims d'atenció a les persones amb situació de dependència, però amb els pas d'aquest anys el que s'ha evidenciat és la poca voluntat política, més preocupada en alguns casos, per afavorir un sistema de serveis socials privats, o en el pagament d'un deute que no ha estat responsabilitat de la ciutadania.

 El 20% dels centres d'atenció a persones amb discapcitat estàn en perill de tancament; el copagament de serveis; la paralització de les polítiques de creació de llocs de feina per persones amb discapacitat; la desaparició de programens d'atenció primerenca; atrasos en els pagaments de prestacions econòmiques dins del marc d'atenció a la dependència; reducció de les quanties d'eixes mateixes prestacions; eliminació de la cotització a la seguretat social dels curadors familiars no professionals (cotitzacions que el Ministeri de Sanitat no ha pagat a la Seguretat Social); o la reducció del finançament per al Pla Concertat, que és el garant de l'atenció de prestacions bàsiques com la teleassistència, l'ajuda a domicili o les ajudes d'emergència, gestionades des dels Ajuntaments. 

Tot un llistat de retalls amparats en una crisi, que son tot un " museu dels horrors" per milers de persones i les seues families, perquè els retalls condueixen a l'exclusió social. 

 S.O.S. Discapacitat, S.O.S. Serveis Socials.

dissabte, 17 de novembre del 2012

Alcalde i regidora de personal acusats per Fiscalia.

L'any passat ja ens va sorprendre que el nostre Alcalde, Jose Luis Juan Pinter, sent coneixedor de la correcta forma de procedir, i sabent que la família i els negocis no s'han de mesclar, no es va abstindre de participar en el procés de selecció de dos places d'administratius, en el que hi va participar "un familiar directe".

Però el que avui hem conegut al Levante-EMV i a comarcalia.inf supera la sentència, que fa una setmana també coneguérem, on el TSJ ratificava la sentència del 2010 i desestima el recurs que l'ajuntament va interposar. Avui ens han informa't, que l'alcalde Jose Luis Juan Pinter i la regidora de personal Isabel Vicent, han estat imputats per un presumpte delicte de prevaricació. Sembla que el nou procés que es va dur a terme aquest any 2012 per "normalitzar" la situació, no es va fer bé, i és on la Fiscalia veu indicis que l'han dut a denunciar en el jutjat d'Ontinyent el presumpte delicte penal de PREVARICACIÓ.

Feia unes setmanes, l'alcalde afirmava que "Afortunadamente, vivimos en un estado democrático de derecho, por lo que ni un alcalde puede hacer lo que quiere...".

Com deia un comentari fa un any "massa visites al jutjat no porten res bo. I, no sols per els diners públics amb el quals es costegen les despeses dels advocats, sinó per mostrar que es té respecte per les coses ben fetes des del principi".

dissabte, 10 de novembre del 2012

Si se puede...


Cercant el costat positiu de la cosa, no hi ha malament que per bé no vinga.... Al final fins els dos grans partits s'avenen a reunir-se dos horetes per – diuen – cercar solucions a un drama de proporcions gegantesques (perdre la llar, l'habitatge, en aquests temps de “drets humans”, i açò en la part “guay” del món…!): els desnonaments. Esperem a veure en què queda la cosa.

Ells han sigut els últims a entrar en el debat. La UE, els jutjes, la societat civil, els sindicats, els mitjans de comunicació... tots han parlat del drama dels desnonaments a Espanya, i ells, mai han volgut saber res.

Les conseqüències són la ruïna i la mort, indirecta o directa (com s'ha vist en els últims dies d'Octubre, dos suïcidis per desnonament, a Las Palmas i a Granada i un intent llançant-se per la balconada a València, o ahir mateix, una dona morta al Pais Basc).
Les solucions fa temps que estan sobre la taula: dació en pagament retroactiva, moratòria immediata dels desnonaments d'habitatges habituals i lloguer social dels habitatges que de forma il·legítima acumula la banca.

Els “agoreros” del “no serveixen per res”, referit a les protestes i mobilitzacions, haurien de silenciar així la seua covardia, o pitjor encara, la seua complicitat amb aquest sistema profundament injust i depredador. I és que les mobilitzacions contra els desnonaments han generat una consciència crítica que ja no pot ser tapada ni amb “belenestebanisme” ni amb “autopromoció goebbelsiana”. I açò és solament la punta de l'iceberg de la contestació social a tanta “deswertgüenza”, tanta indignitat i tanta explotació arribada de la mà neoliberal (en les seues versions “light” i “hard”). 

Sí, açò és cert, encara que a voltes semble que estem completament envoltats, perquè ells, els responsables per activa i per complicitat, també estan envoltats per les nostres justes reivindicacions i lluites.
Però sí, els dos partits mai haurien tractat l'assumpte si no fora per la gran activitat de la Plataforma d’Afectats por la Hipoteca amb el 'Stop Desahucios” o el 15M. Així que queda clar per a què serveixen els moviments ciutadans i la lluita pacífica en el carrer. A veure si la gent es consciència d'açò i obra en conseqüència.

Seguirem doncs criticant al 15M, per exemple, i tota la constel·lació d'organitzacions i moviments nascuts o, ja existents? Ja ho deia el poeta: es fa camí en caminar… així que no ens parem i seguim avancant creant camins, senderes, vies fins a aconseguir les àmplies avingudes i alberedes que deia el president Allende.

diumenge, 4 de novembre del 2012

14N


dissabte, 20 d’octubre del 2012

LA BUENA NOTICIA

LA BUENA NOTICIA.

“El alcalde “Popular” de Aielo negocia la reapertura en la población de una importante empresa, que ha dado muestras de ser líder en el sector de la hostelería cuando estaba en funcionamiento. Asegura que hasta la fecha se han mantenido reuniones para ello sin que exista una certeza de que ese esperanzador acontecimiento, que crearía más de 50 puestos de trabajo en el municipio y el entorno de la comarca, vaya a convertirse en realidad a corto plazo. Tendría una gran acogida en el municipio por llevar consigo la generación de empleo y revitalización de un sector con muchas posibilidades en nuestro entorno. 
Es el tipo de noticia que al Alcalde le gustaría dar, porque lo que busca es acabar con la situación de desempleo en la población, ya que el "fomento del empleo estable es la máxima prioridad en esta legislatura", dado la "tasa de paro preocupante sobre todo en los más jóvenes", como se señalaba en el programa electoral. «Pero se debe dar cuando todo esté confirmado» y, para ello, declara que «tenemos que trabajar fuerte para que las empresas privadas vengan a Aielo y generen empleo».

 En breve se reunirán los servicios técnicos y jurídicos del Consistorio, con la asistencia de los políticos, para crear la comisión técnica que se encargará de realizar los estudios y establecer las condiciones correspondientes para próxima reapertura. Todo ello contando con la opinión del resto de las formaciones políticas en el Consistorio”. El máximo mandatario de la localidad ha señalado que su Gobierno pondrá todas las facilidades para que la empresa Serratella se instale de nuevo en Aielo de Malferit, ya que es una necesidad imperiosa la creación de empleo en momentos tan difíciles. Todas estas negociaciones supondrán un importante ahorro a las arcas municipales valoradas hasta el momento en 7 millones de euros así como la generación de riqueza y bienestar para la población”.

Aquest és el tipus de noticies que ens agradaria donar, i veure, com els nostres polítics s'empleen a fons en la solució i superació dels problemes. Fins el moment sols forma part d'un somni, una quimera, una IL.LUSIÓ.

divendres, 21 de setembre del 2012

Altres veus

Tal com jo ho veig, el problema no és que Espanya estiga col·lapsada, que ho està. Però, més enllà d'aquest problema local, lo que està col·lapsat és el sistema capitalista i, com a primera seqüela, l'Estat social està en enderrocament. El que tot açò ha posat de manifest és l'existència de dues úniques classes en conflicte: la classe perjudicada per la crisi econòmica i la classe beneficiada per la crisi econòmica. S'acabat el trencaclosques que suposava encertar el lloc que ocupaven els obrers, els camperols, els funcionaris, els artistes o els professionals en les diferents classes socials en les quals històricament s'ha dividit la societat. Ara ja solament hi ha dos: les víctimes i els victimaris d'aquest sistema capitalista en profunda decadència. Per tant, tenint en compte que les oligarquies de tot tipus ja viuen en el seu particular Estat de benestar, és a les víctimes del capitalisme a les quals els correspon evitar l'enderrocament de l'Estat social. Les víctimes del capitalisme centupliquem el nombre dels victimaris: per cada individu que es beneficia de la crisi, som més de mil els perjudicats. En termes democràtics, açò hauria de suposar una immediata reconversió del model econòmic i social en tot el planeta, superant diferències ideològiques o teològiques. Però no pareix que vaja a succeir.

divendres, 14 de setembre del 2012

Volen treballar !

El passat divendres es va fer una marxa -protesta des de "la serratella" fins l'ajuntament, encapçalada per Toni( propietari del saló "La Serratella") i seguida pels treballadors, familiars i altres veïns d'Aielo. A les portes de l'ajuntament és on va exposar el litigi que manté tancat el local els últims anys, i és va demanar solucions a l'actual equip de govern local. Li deuria preocupar a l'alcalde que molts ciutadans no comprenem les mesures que està prenent l'ajuntament en este cas , i seria una irresponsabilitat que no ho fera.

divendres, 7 de setembre del 2012

Denunciat per injuries l'alcalde José Luís Juan Pinter


I ara, què farà l’alcalde?, perquè açò es complica. 

Si, existeix una denúncia al jutjat per injúries en les declaracions de l’alcalde el 31 d’agost al Levante-EMV. Avui hem conegut la noticia per Vilaweb.

Tots sabem, que el president de la Coordinadora Ecologista de la Vall d'Albaida (CEVA) no ha estat mai regidor, i per tant, no ha pogut autoritzar res. Senyor alcalde, vaja a l’acte de conciliació, rectifique i demane disculpes.

Errades tots hem fem, però recurir a aquest errors per crear tot un muntatge d’intent de desacreditar a un "adversari", és mesquí. Aquets comportaments parlen més de la manca de potència intel·lectual dels arguments que s’esgrimeixen i de l'escassa honestedat en els comportaments, que dels adversari.

Convenç el que té raons i l’alcalde pot estar demostrant que sols sap respondre als arguments del contrari amb agravis. Aquestes formes d’actuar li fan perdre el crèdit que pot tenir entre els veïns, inclosos alguns dels seus votants.

dijous, 6 de setembre del 2012

Marxa a Madrid


Aquets 15 de setembre les mobilitzacions recuperaran força amb una gran MARXA A MADRID des de tots els racons del país, que durà a la capital a centenars de milers de persones en un gran acte que ningú, ni tan sols el Govern podrà ignorar.

Aquesta marxa és convocada per la Cimera Social, constituïda per sindicats, organitzacions, associacions i col·lectius de perfil divers (més de 150), i com a rebuts a unes mesures que arruïnen l’economia, contrauen el consum i falleixen el model de convivència dels últims 35 anys.

Dir NO a tanta injustícia. Emplaçar al Govern a convocar un referèndum i que la ciutadania es pronuncie sobre les mesures aprovades

divendres, 31 d’agost del 2012

ACTUACIÓ URBANÍSTICA PER DAMUNT DE LA LLEI?

Els terrenys, on es va inaugurar el camp de motocròs, son no urbanitzables. A més és va construir el camp sense permisos previs per part de la Conselleria de Medi Ambient.
Aquesta situació ha estat denunciada per l'associació ecologista de la Vall d'Albaida (CEVA) i ahir va ser noticia al periòdic "El Levante". EL SEPRONA ha obert un expedient a l'ajuntament.
Incompliment de la disciplina urbanística pel propi Ajuntament?. No sabia açò l'ajuntament i l'alcalde? Què van dir els serveis tècnics municipals, que en matèria jurídica, urbanística, mig ambiental desenvolupen la seua llavor per al Consistori.

A l'últim bim, ens parlava de la clausura d'un abocador, que ha passat a ser el camp de motocròs, sense fer referència a aquests fets.
Això si, no li faltaven paràgrafs per llançar.... Contra anteriors consistoris i ..... Per a què? Llevar-se responsabilitats? Despistar al personal?.
En quant al cost s'afirma que no ha costat un euro a l'ajuntament, cosa difícil de creure a la vista de l'obra .
Ens sorprèn la manipulació d'informació (el que de manera comú es coneix com veritats a mitges). Al Levante es diu que "la construcción del circuito no ha correspondido al ayuntamiento, sinó al club de motocròs de Aielo", segons contestació del propi alcalde a la CEVA. Però, continue preguntant, no ho sabia l'alcalde que va inaugurar el circuit?. No va demanar els permisos adients? Es autosuficient la seua voluntat de construir-lo fora com fora?

Per altre costat, EL SINDIC DE GREUGES INSTA A L'AJUNTAMENT a restaurar la legalitat urbanística així com a facilitar informació a l'autora de la queixa tal com determina el dret a la informació, participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient.

Tot açò en el plaç d'un mes.///

El rector del poble va beneir el circuit el dia de la inauguració, serà açò suficient per a salvar-lo?



dissabte, 25 d’agost del 2012

Traure a la llum


La brutalitat dels efectes que la crisi està tenint sobre la major part de la població eclipsa la realitat d’alguns col·lectius, la situació dels quals és particularment complicada.
 
Aquesta setmana he conegut una notícia, que fa visible el que la gent està disposada a fer, per posar en evidència l'enorme injustícia i desproporció de la gestió de la crisis: Una barcelonesa de 65 anys, amb Parkinson, es la primera dona que es declara oficialment en vaga de medicaments.
 
No es tracta de minimitzar la magnitud del “desastre general”, ni diluir l’important denominador comú que comparteix la majoria social front al 1%; denominador del que ha de sorgir una resistència forta i cohesionada. Però si de cridar l’atenció sobre les condicions especials, i per tant els costos específics, que arrastren alguns col·lectius particularment vulnerables.
 
 


dissabte, 28 de juliol del 2012

Més és menys


Dos dades demolidores: una de cada quatre persones en situació d'actiu està a l’atur i existeix un  21,8% en el llindar de la pobresa.

I a més, els retalls en prestacions socials i la pujada dels impostos sols contribuiran a fer més mal a la gent.

En un Estat social, l’economia hauria de ser la disciplina que s’ocuparà d’administrar els recursos escassos (sempre heu son) per garantir, al menys, les condicions mínimes de supervivència de tota la població, així com l’accés a la sanitat, l’educació i els serveis socials públics. 

Dons aquest govern l’importa poc l’Estat social. On va és a complir amb el dèficit, que deu ser el senyor principal. Però, després de complir amb el susdit, què va a passar?. En quin estat de roina es trobarà l’Estat social?. Serà irreversible?. 

Els Estats sobirans haurien de traçar unes línees roges infranquejables. Hi ha certes coses que no es poden permetre, encara que al senyor Dèficit li moleste.

divendres, 13 de juliol del 2012

No és personal, son sols negocis.

Aquesta és una de les frases més famoses del cinema, pronunciada per Vito Corleone en la magnífica pel•lícula “El Padrino”. Bé, no deixa de ser una frase que ens pot servir per mostrar, que la crisi està posant en evidència l’enorme estafa que la ciutadania ha sofert, està sofrint i anem a continuar patint.

Més que l’accelerador, el que està xafant Rajoy i els seus ministres és el coll dels més pobres, el sentit comú i la decència política.

Què el govern autista, pretenga pagar els desaguisats bancaris, la corrupció immobiliària/política, la bombolla immobiliària o el deute privat de promotors i industrials.

Que al mateix temps no persegueix el frau i pretenga amnisties fiscals per als "grans estafadors". Que estiga destituint als policies que pretengen investigar la corrupció de la Gurtel o l’àtic dúplex d’un polític de la comunitat de Madrid.

Que esmenten, que s’emparen en majories absolutes amb un 32% dels vots del cens electoral i que a més heu fages contradient tot el que van dir per guanyar les eleccions.

Que la creació de treballs que prometia el PP passa por acomiadar primer, que és necessari acomiadar a uns quants milers d’empleats públics, deixar sense suport a milers de miners que engrosaran la cua de l'INEM, que urgeix deduir als aturats les prestacions.

Com avui he llegit a “Público” el senyor Rajoy ha tingut el seu “10 de maig” com va tenir un expresident.

L’agressió comença a ser tant gran, que també comença a ser necessària una defensa proporcional. Si amb tots aquest agravis no som capaços de respondre proporcionalment, em pregunte quanta indignació més necessitem per a fer-ho.

dilluns, 2 de juliol del 2012

Els millors d'Europa!

Ja podien ser tots els equips igual.

dimarts, 26 de juny del 2012

A costa de què?

Una calma enmig d’una “tempesta perfecta”. Això és el que es pot palpar a Aielo a nivell polític. Desprès d’una verborrea verbal i pamfletària durant les eleccions municipals, i també en les nacionals, sembla que al nostre poble la vida política i la de l’Ajuntament (amb el nostre alcalde) s’ha paralitzat. Després de haver promès la solució immediata (recordem el “sumate al cambio”), podem pensar que s’ha posat en marxa “una estratègia de silenci, per eximir de donar conte dels problemes als veïns” i no desgastar-se més. A més que el canvi no va amb ells.

Bé, apuntar dins d’aquesta estranya tranquil•litat dos cosetes: el Pla de pagament i l’eliminació de llocs de feina per un costat i la contractació sense convocatòria pública d’altres.
Sobre el primer, sabem que l’ajuntament ha tret les factures impagades dels calaixos i ha elaborat un Pla d’ajust. Açò heu sabem perquè a març es va fer un Ple (que pareix va ser més curt del que ens consta escriure aquesta entrada), i on sembla que no es va donar la relació de factures (nombre, any, conceptes,...) ni de proveïdors als que deu, tampoc varem saber si es van traure totes les factures (açò és molt important, perquè l’Ajuntament té l’obligació de presentar un pla de re-equilibri molt dràstic que deixe clar que pagarà els préstecs a la banca). 
Per altre costat, tampoc es va explicar res sobre el Pla d’ajust, ni de com va aconseguir-se, sols sabem que és va justificar la seua aprovació perquè la situació és greu. Restava un altre Ple, per aprovar la formalització de l’operació de crèdit, si el Ministeri li donava el vist i plau al Pla d’ajust. Fi de la qüestió.
A partir d’ací sabem, que el deute en factures o préstec sol•licitat ascendeix a 952.000 €. Qui pagarà els interessos, que cobraran els bancs per ajudar a l’Ajuntament a pagar els seus deutes? En últim terme, nosaltres els contribuents. L’Ajuntament pagarà els costos de gestió de les entitats financeres (al voltant d’un 5%), el que pot traduir-se irremediablement en més retallades i més pujades d’impostos i taxes si el consistori incompleix?.

Sobre la segon qüestió dir que ha estat més subtil. Un exemple: algú sap perquè s’ha acomiadat (no renovant el contracte) a les dos auxiliars d’ajuda a domicili?, per què han estat substituïdes per auxiliars del centre de dia?.

Podem caure en la temptació de pensar que es tracta d’un exercici d’austeritat, d’eficiència de recursos. Però cal saber, en primer joc, que no és igual el treball que es fa al domicili, ni es persegueix el mateix que aquell que és fa a un centre de dia. Per altre costat, aquest transvas de recursos pot suposar deixar sense el suport necessari l’atenció que es dona al centre de dia: pot traduir-se en menys activitats, menys temps per relacionar-se amb els majors que hi van, menys temps per avaluar, per afrontar imprevistos...

I, sobre contractar sense convocatòria pública, és un vell exercici d’aquest equip de govern. Què es necessita? amistat, simpatia, familiaritat, afiliació, coneixement, experiència, interès,...? possiblement un poc de tot. No heu sabem, perquè el fet de saltar-se a “la torera” principis que han de regir qualsevol contractació a l’administració pública, com son els d’igualtat, mèrit i publicitat, no es pot entendre.
Cal treballar per mantenir les borses actives i actualitzades que permeten cobrir les possibles vacants i necessitats urgents que pot tenir l’Ajuntament d’Aielo. És un treball costos: negociar bases amb sindicats, posar exercicis, avaluar-los, els recursos,....però no es pot caure en el “es perd temps”o “és més fàcil”.

Si l’oposició es queixa de falta de transparència, de dificultar-los la seua tasca, de què es queixem els ciudatans?. Alguns poden pensar, que si som tan estúpids per seguir sense fer res, dons millor que no sapiguem res.

diumenge, 3 de juny del 2012

Campanya Responem de la Conselleria

Les declaracions fetes a Ontinyent en la campanya que està portant a terme la Conselleria per a explicar els retalls van resultar poc o gens convincents. Pensem que els haguera resultat més rentable estalviar-se aquest tipus d'actes propagandístics que han estat molt lluny de convèncer ningú de la necessitat dels últims retalls en educació i sanitat.
L'alt càrrec , Mariano Vivanco, que feia la ponència junt a Lina Insa, ha estat destituït per la mateixa Conselleria. Entre altres perles va calificar als mestres de talibans., va criticar les manifestacions que estan fent-se en els Centres escolars en contra dels retalls,va manifestar l'aposta per el sistema concertat que va equiparar al públic,i la defensa de la política de "grandes eventos"
 Va ser interromput en diverses ocasions davant d'un públic poc condescendent en les barbaritats que tenia que escoltar.
Mariano Vivancos es una persona pròxima a Juan Cotino, actual president de les corts valencianes, que en el seu moment el va nomenar.

dimecres, 23 de maig del 2012

Resignar-se?

Les retallades o "reformes" tenen explicació. Cal resignar-se sols a una?.

dilluns, 30 d’abril del 2012

Sanitat, ni pública ni gratuïta.

Ja cansa la trivialitat dels ineptes que ens governen (ineptes, que no inútils, ja que estan servint molt bé als seus amos), que l’economia millorarà i que “Espanya” s’alçarà.... Clar que heu faran! Com a que de les crisis s’entra i es eix. El problema van a ser els cadàvers que van a quedar en el camí (no sols en sentit figurat, que és el pitjor).

Que si es retalla l’assistència sanitària a estrangers sense regularitzar, que si es pagaran les pròtesis, els productes dietètics o el transport, que si els pensionistes pagaran el 10% dels medicaments,.....

I a la nostra comunitat ens anuncien la privatització de la gestió dels hospitals perquè “va a ser més barat”. Per a qui?. Altra bombolla: la sanitària.

Privatitzar és “transferir una empresa o activitat pública al sector privat”, mobilitzar recursos públics a les empreses privades que tenen ànim de guanyar. Per què s’ha pogut anar privatitzant tots aquestos anys tants hospitals, tants serveis...?. dons perquè hi ha una llei, que ens ve de 1997, la Llei 15/97 “Sobre habilitación de Nuevas Formas de Gestión en el Sistema Nacional de Salud”, sobre la que alguns van advertir, que la seua aplicació anava a dur la privatització.

I en la nostra comunitat la privatització de la sanitat no s’ha iniciat ara, ja fa molts anys que multituds de serveis no assistencials ho han estat (ara seria com re-privatitzar). I no ens ha eixit barat, en 2009, la Comunitat Valenciana és va gastar 396,6 milions d’euros en concerts amb el sector privat.
El fet és que el Consell, per tal de complir amb l’objectiu del dèficit, està reformant (desmantellant) l’Estat de Benestar, tal i com el coneguem, això si: sense tenir un pla elaborat (poc sabem sobre el model), i sent una decisió unilateral, sense consultar als agents socials.

Res és gratis. Això si que és un fet. Però que no ens preguen per imbècils amb l’eficàcia i eficiència: la sanitat és un negoci. La resta és un engany, demagògia per dur-nos a la beneficència.

diumenge, 15 d’abril del 2012

Alta tensió a Aielo.

Una imatge val més que mil paraules, en aquest cas.

dimecres, 21 de març del 2012

Ja n'hi ha prou!!!!!!

La crisi no és un problema sols d’Espanya, ni l’agressió a l’Estat de Benestar i als drets laborals i ciutadans és sols per a nosaltres. A tota Europa també hi passen els retalls, les privatitzacions dels sectors públics, d’imposició de l’austeritat o el segrest del per part dels bans de l’economia real.

Com ja sabeu el proper dia 29 hi ha convocada una Vaga General... la Vaga és per a dir NO a les polítiques antisocials del Govern, que escudat en la seva majoria absoluta i l’ocultació intencionada del seu programa electoral i finalitats últimes, ens està duent com mai en la vida al retrocés més brutal en quan a llibertats, drets socials, estat del benestar i desmantellament d’allò públic, per a privatitzar i imposar el seu model de guanyadors i perdedors, on cadascú mira per ell mateix, i si el del teu costat cau a terra és el seu problema... que s’espavile!

No entenc que haja gent que encara s’estranyen dels problemes que es veuen venir, quant aquesta situació no és una sorpresa sinó que hem arribat a ella pas a pas, encara que mirant tontament cap a altre costat.

Ens juguem molt en aquesta vaga... molt més del que sembla... una resposta dèbil serà entesa per el Govern com un beneplàcit a les seves polítiques de retallades i desmantellament de l’Estat del Benestar... tenen l’escenari perfecte (la crisi), els protagonistes...sols necessiten refrendar els figurants o extres de la pel.lícula.

dimarts, 13 de març del 2012

Dramàtica experiència.


Aquest curt s'ha quedat curt. El que planteja va a passar a ser, possiblement amb aquesta reforma laboral, més comú del que alguns volen veure.

La "Pecera" és un curt de Carlos Bouvier de l'any 2011, i de la productora "Orejas Negras".

diumenge, 4 de març del 2012

Apagar el foc amb "gasolina"


Si l’educació ens pareix cara, provem amb la ignorància. Hui en dia pereix que els nostres governants no saben distingir entre inversió i despesa. La despesa és un capital sense retorn i la inversió és el capital que creix i se’ns torna en forma de major benestar, intel.ligència, civilització. No hi ha res més car que la ignorància.

Aquesta crisi ens està donant per la rereguarda sense condó.

El dèficit (objectiu primer) ja no és el 8% sinó el 8,5%. Açò implica que el govern a d’estalviar amb l’austeritat i els retalls en la sanitat, l’educació, els serveis socials,... uns 44 mil milions d’euros (una barbaritat!),dels que ja ha donat conte a uns 15 mil milions.

No es “castiga” als bancs, que tenen una gran part de la culpa, es “castiga” al ciutadà, que estava “mal acostumat i vivia per damunt de les seues possibilitats” i que ara, necessàriament ha de sacrificar-se. Té nassos!. A l’espanyolet i espanyoleta cal pujar-los els impostos nacionals, autonòmics, locals, la llum, s’implementaran mesures per poder-los acomiadar més barat i cobrar menys (si es que no se’n han anat a Lapònia). A més, si protesten, son uns antipatriotes-enemics, quina imatge anem a donar d’Espanya en l’estranger, i als mercats!.

De les SICAVs, dels paradisos i del frau fiscal, de l’impost de patrimoni, de l’exercit o l’església catòlica, de la corrupció, res de res.

Ací, 5 o 6 milions de desesperats no és suficient, però arribarà el dia en el que els cecs vegen.

dimarts, 21 de febrer del 2012

Denuncia pública dels treballadors als informatius de canal 9 i RTVV

Els treballadors alcen la veu, i amb molt de coratge ,demanen la dimisió del director general de la radio televisió pública valenciana i expliquen els motius.



"El Comité d'empresa també es solidaritza amb les legitimes reivindicacions dels estudiants,pares i professors i els trasllada la seua solidaritat"

Ja era hora!
Alguna cosa es mou a Valencià!

dilluns, 13 de febrer del 2012

Aielo ja pateix retalls en sanitat.

El fred siberià va arribar a Aielo  el dijous 2 de febrer i un dia abans els retalls que afecten a la sanitat: les guàrdies al centre de salut s'han eliminat.

Això significa que totes les vesprades, així com dissabtes i diumenges per matí està deixant de prestar-se el servei que teníem aquestos últims anys.D'ara endavant, per ser atesos si es posem malalts, cal desplaçar-se a Ontinyent, a l'avinguda Albaida o a l'hospital(el nou encara no està fet). Utilitzar el nostre cotxe o cridar a una ambulància. Per aquelles persones que no ho puguen fer es suposa que es desplaçarà una unitat!

Tots sabem que és un pas enrere, una manca en la qualitat de l'atenció.
Resulta curiós que no hi hagen diners per a pagar metges,enfermeres i material sanitari però si n'hi ha per a pagar senadors,diputats i alcaldies caríssimes,(no se si fan falta tants "jefes").
També hi ha diners per a pagar pensions vitalícies, pagues astronòmiques a directius i banquers.
Hi ha milers de milions per a rescatar els bancs de la crisis, també hi ha diners per a mantenir cotxes oficials de gama alta, dietes i desplaçaments en 1ª classe,alotjaments i altres.
Jo personalment preferisc tindre un Centre de salut pròxim que un polític en sa casa felicitant-se per les coses bones que fa ( que ell pensa que fa) per a beneficiar els veïns.

Amb l'excusa de la crisi estan retirant els diners per a lo més necessari en benefici personal d'uns pocs.
Pacients som tots, lluitem per la nostra salut perquè ens la estan robant i ho aconseguiran si nosaltres no ho volem impedir.


dijous, 9 de febrer del 2012

Primer condenado por la Gurtel y carta de su hija.


A los que hoy brindarán con champán
Esta carta está dirigida a todos aquellos que hoy brindarán con champán por la inhabilitación de Baltasar Garzón.
A ustedes, que durante años han vertido insultos y mentiras; a ustedes, que por fin hoy han alcanzado su meta, conseguido su trofeo.
A todos ustedes les diré que jamás nos harán bajar la cabeza, que nunca derramaremos una sola lágrima por su culpa. No les daremos ese gusto.
Nos han tocado, pero no hundido; y lejos de hacernos perder la fe en esta sociedad nos han dado más fuerza para seguir luchando por un mundo en el que la Justicia sea auténtica, sin sectarismos, sin estar guiada por envidias; por acuerdos de pasillo.
Una Justicia que respeta a las víctimas, que aplica la ley sin miedo a las represalias. Una Justicia de verdad, en la que me han enseñado a creer desde que nací y que deseo que mi hija, que hoy corretea ajena a todo, conozca y aprenda a querer, a pesar de que ahora haya sido mermada. Un paso atrás que ustedes achacan a Baltasar pero que no es más que el reflejo de su propia condición.
Pero sobre todo, les deseo que este golpe, que ustedes han voceado desde hace años, no se vuelva en contra de nuestra sociedad, por las graves consecuencias que la jurisprudencia sembrada pueda tener.
Ustedes hoy brindarán con champán, pero nosotros lo haremos juntos, cada noche, porque sabemos que mi padre es inocente y que nuestra conciencia SI está tranquila.
Madríd, 9 de febrero de 2012
María Garzón Molina

dissabte, 28 de gener del 2012

L'Ajuntament d'Aielo de Malferit abandona el Projecte Trèvol

Ens fem ressò de la  noticia apareguda a vilaweb (28 gener 12); Regressions com aquesta havien d'estar prohibides.

"Els nou menors d'Aielo de Malferit que a hores d'ara participen del Projecte Trèvol de la Mancomunitat de Muncipis de la Vall d'Albaida, a través del qual reben formació i suport per a la integració laboral, deixaran de tindre aquest servici ja que l'Ajuntament ha decidit d'abandonar el projecte. De confirmar-se la decisió, els menors, amb discapacitat psíquica, perdrien el suport que ara reben sense saber-se si l'Ajuntament n'oferirà un de propi.

El mes de desembre passat, l'Ajuntament d'Aielo de Malferit va comunicar per carta a la Mancomunitat el seu desig d'abandonar el Projecte Trèvol, el de l'Arxiu i el de la Canera. Tot sembla indicar que els diferents contactes i converses realitzats no ha fet canviar d'idea l'alcalde de la població, José Luís Juan, qui ja va anunciar que deixarien de pagar a partir d'aquest mes de gener, encara que també hi ha quantitats endarrerides.

Des de la direcció del Projecte Trèvol, s'ha fet arribar a les famílies afectades una carta en què s'informa de la situació i on s'especifica que no podran oferir, com fins ara, la formació, el suport psicològic, la integració laboral i l'ajuda per desenvolupar una vida independent.

Entre els familiars dels usuaris del Trèvol la preocupació és evident, perquè consideren que es perdrà un treball d'anys d'integració sociolaboral respectuós sense conéixer si disposaran de cap alternativa. "

dissabte, 21 de gener del 2012

I per Aielo, com va?

No és que espere molt d’aquest govern municipal. Entre d’altres raons perquè estem enmaranyats en la trampa, que és la crisi, i que alguns aprofiten per fonamentar els retalls, i apartar els ulls d'una mala gestió.
Previsiblement, va a ser molt difícil dissenyar els nous pressupostos, sense cremar- se, davant el greu problema de tresoreria que tenim al nostre Ajuntament, a tenor d'alguns moviments tantejadors i declaracions que el senyor alcalde ( i alguns dels seus acolics) han verbalitzat, primer als treballadors i després al grup de l’oposició.
Pareix ser que la estratègia a estat demoscòpica (no se si en honor del nou ministre de cultura). Un exemple, reunir per grups als treballadors, i plantejar-los, que davant la mala situació econòmica, cal baixar-los el sou... Per tal de convèncer se’ls trasllada, que altres grups han acceptat o que l’oposició està d’acord (sembla que açò no és cert).
Treballar i cobrar menys per estalviar, però tenir més volum de feina, donat que no es contractarà a ningú més. Qui sap de matemàtiques? A mi no m’ix la equació.
Si l'alcade segueix l’exemple del seu amic l'alcalde de Xàtiva, els impostos i les taxes municipals poden pujar, i les despeses s’han de reduir (sous en personal, retall en algun servei,...) perquè ja no es recapta, i sembla que per l'any 2012 les transferències autonòmiques als municipis van a reduir-se, com també pareix que passarà amb les de l'Estat.
Molta presa es donen en pujar impostos i taxes municipal, baixar els sous als empleats públics, reduir serveis, però poc es diu en què es gastarà el pressupost: no sabem res de sobre les inversions, ni del motocròs, ni dels préstecs, ni què ens costa l'alcade o els regidors.
Estem descobrint que a excepció de retallar no hi ha pla, no tenen ni idea.
Ací no podran dir que és degut a la herència, que els han deixat (deu ser per això que tenen tanta por a l'impost de successions) i, que els obliga a dissenyar un pla d’ajustos que permeta estalviar(?). Encara que son capaços de parlar d’herències. Fa no poc, es presumia que "nosaltres ho estem fent tot bé". Com diu Francisco J.Bastida, no ens enganyem, la crisi no ha corregit els mals hàbits; com a molt, els ha frenat per falta de finançament o, simplement, a forçat a practicar-los de forma més discreta.
Què recullin els fruits sembrats!... sinó fora perquè els fruits els anem a pagar els de sempre.

dilluns, 9 de gener del 2012

Si gana...

Avis important, no deixeu veure aquest vídeo als menors, pot produir danys irreparables en les consciències dels que encara son immadurs o crèduls.

dijous, 5 de gener del 2012

Carta als Reis Mags

Estimats Melxor, Gaspar i Baltasar:

Espere que esteu bé i no ús falte la feina. Ús demane per aquest any, que els ciutadans no ens resignem a la "mà dura", que per "salvar" Espanya ens volen imposar, que allò que no va ser vàlid per als de abans no deu de ser vàlid, ni s'assumisca com necessari, amb els d’ara, que als ciutadans no ens fa falta "mà dura" per entrar en "vereda"; que no deixem que es retallen més els drets socials dels més necessitats per acabar amb una situació provocada per els menys necessitats. Que es promulgues una llei, que faja que els polítics que gestionen mal els interessos públics, que roben o despilfarren, responguen davant la justícia per permetre que els ciutadans tinguen que passar-ho mal. Que es generen llocs de feina, que baixen el nivell d’angoixa de tanta gent que està a l’atur.
Per al meu poble demane, que els seus governats siguen transparents, treballadors, respectuosos amb tots i totes, que acapten les diferències. Per els veïns del poble salut.
Crec que és tot... encara que jo, realment el que demanaria és que em deixaren com estic, perquè per al que ens ve, el que realment necessitem no son Reis, encara que bons com vosaltres, sinó que els governants s’adonen, que estan ahí per treballar i aconseguir una societat més justa i atenta a les necessitats dels ciutadans (i no d'altres)... Ah!, i lo de la primitiva.
Espere que trobeu aquests regals amb facilitat. Un abraç per vosaltres i per als assidus al blog.