dissabte, 31 de desembre de 2011

2011, s'acaba.

Aquest 2011 serà difícil d’oblidar.
Han passat moltes coses que afecten assumptes bàsics (humans i ecològics) per la majoria de ciutadans.

Gràcies per participar al blog.

Ús desitgem, a tots i a totes, que el 2012 siga molt millor que el que ens imaginem.

44 comentaris:

  1. "Mañana NO será lo que Dios quiera" es el título de un libro de Luis García Montero que leí no hace mucho y que me dejó huella.

    A menudo solemos decir "sea lo que Dios quiera", "así lo dispuso Dios" etc.etc. pues bien ello viene al caso por cuanto deseo que si Dios existe (y mi esperanza es que asi fuese) esta vez no se cumplan sus designios y "Mañana (año 2012) NO sea lo que Dios quiera" de tal manera que (como alguien dijo) los ricos sean menos ricos y los pobres menos pobres; que la injusticia que sufren los olvidados del tercer mundo sea atendida; qué las "agencias de calificación" sean descalificadas"; qué los mercados que se dedican a especular sean ellos quienes se arruinen; que a los políticos corruptos y mangantes se les ponga a buen recaudo y no se burlen más de nosotros; qué el salario mínimo de 641 € se lo apliquen a todos esos consejeros y directivos de grandes empresas, que tienen la desfachatez de pedirnos moderación y austeridad (!vaya retribuciones la de estos sujetos!) y un largo etc. que sería interminable.

    A "Aielonera", "Catarata", "Esperanza, "Ni un pass arrere" y a cuantos amigos anónimos soleis intervenir en este foro, sea cual sea vuestra ideología o filosofía de la vida, os deseo, sinceramente, todo lo mejor para el nuevo año 2012, y que se cumplan vuestros mejores deseos, y por supuesto como dice "Aielonera" que el 2012 no sea tan malo como imaginamos.

    Hasta siempre.

    ResponElimina
  2. Benvolgut Hdez. jo també et desitge bon final d'any i millor començament 2012. Felicitació, que faig extensible a tots els comentaristes del blog.
    Gràcies Aielonera per mantenir aquest xicotet racò, que es faja més gran l'any que anem a començar.
    Salut

    ResponElimina
  3. Buenas. La niña de Rajoy ens ha donat un començament d'any il.lusionant i amb confiança: ha dit que esperant que el dèficit fora del 6%, el retall anava a ser de 16.000 milions, però com ha estat del 8%, caldra retallar en 36.000 milions. Desprè ha justificat els excesius retalls, per eixe dèficit "ocult" de govern anterior, que resulta que és més important en les comunitats autònomes que en l'Estat. 
    Conclusió: degut a un dèficit ocult de les comunitats governades pel PP, tots els espanyols anem a sofrir les conseqüències d'una mala gestió econòmica, però amb un govern també del PP. 
    Feliç any, als trolls dos taces.

    ResponElimina
  4. Bè desprès d'aquest any que acaba, per a oblidar, per la majoria i per a mí en particular, espere que el que entra no siga tant negre com mos el estàn pintant.

    FELIÇ ANY 2012

    ResponElimina
  5. Falten menys de quatre hores per a que acabe l'any 2011 que ens ha recordat al famós any 10. Esperem no caure en picat.Que no es deteriore més l'economia dels més necessitats (sobretot), ni tampoc les relacions personals. Que invertim el temps que ens sobre en ajudar a algú que tenim al costat i no en veure com li pots fer més mal.
    Per a demanar felicitat per a tota la humanitat tindriem que canviar de sistema i no sols d'any.
    Jo desitge a tots no perdre les ganes de seguir fent coses i que no ens les facen perdre, bon humor , idees, rabia i força !!!
    I ara a beure i a menjar ,que pronte comence el ball.
    Que ens seguim vegent per aquesta plaça en el 2012.

    ResponElimina
  6. Hipss...Vosf deditje a tots nu filis añ nou....hips¡

    I adda min vach a dodmir quistic puket maddechaet.......hips¡

    ResponElimina
  7. Si la DP, la décision de la majorité d'au moins une autonomie de mai (Madrid, Valence, Murcie, Galice, Castille et Léon, longtemps avant) ne savait pas que, précisément à cause de ces régions ne pouvaient pas atteindre l'objectif de 6% et n'avait pas prévu quelque chose, ils sont un tas de ineptes occurrences régissant basée chisbarabís dont le président, stupide et lâche visage n'a pas, sauf à mentir et dire qu'ils ne seront pas augmenter les impôts. Est démonté, c'est le début du commencement, l'Etat-providence, il suit de près le très décrié en ligne avant Zapatero, mais voila, nous ne sommes pas la souveraineté supervisée, comme je le disais avant le PP. Maintenant, nous sommes un État souverain démantelé. Nous sommes déjà impliqués. Elle régit le lobby de l'industrie des armes, de la banque internationale, nous sommes sur le marché dicté qui monopolisent les postes de ministres, avec l'Eglise. Pour sauver la face, nous avons mis chisgarabís ineptes, terne, spirituel, paresseux et lâche à la présidence et donc moins pas déranger ceux qui travaillent: Pinocchio Rajoy.

    ResponElimina
  8. Si el PP, governant en la majoria d'autonomies des del maig com a mínim (Madrid, València, Múrcia, Galícia, Castella Lleó, des de molt abans) no sabia que, precisament per culpa d'aquestes regions no es podia complir l'objectiu del 6% i no tenia previst res, són una drecera de ineptes, que governen a base d'ocurrències i el chisbarabís de president, babau i covard no dóna la cara, excepte per mentir i dir que no pujarà impostos. Es desmantella, això és l'inici de l'inici, l'estat de benestar, se segueix fidelment l'abans tan injuriada línia de Zapatero, però voilà, ja no som una sobirania tutelada com deia abans el PP. Ara som una sobirania desmantellada. Ja estem intervingut. Ens governa el lobby de la indústria armamentística, la banca internacional, estem al dictat dels mercats que copen els llocs de ministres, al costat de l'Església. Per salvar les aparences, ens posen a un inepte chisgarabís, Lerdo, ocurrent, vague i covard a presidir i així almenys que no molesti a qui treballa: Pinotxo Rajoy.

    ResponElimina
  9. LA GRAN ESTAFA

    Rajoy, i el Montoro que no han fet altra cosa en els últims 4 anys d'anar a l'assalt del govern de Zapatero amb qualsevol mesura que prengués, diuen ara el contrari del que van prometre en les eleccions del 20 N.

    Els votants que li van donar la majoria absoluta han de sentir enganyats, però alguns entre els quals em trobo sabíem que això o alguna cosa semblant passaria, que no se sostenia en una situació de crisi com la que vivim que anessin a baixar els impostos.

    Per tant el greu no és que pugin l'IRPF Nooooooo, el greu és que enganyar a tot el poble espanyol dient el contrari o no se'n recorden quan Zapatero va haver de pujar l'IVA i la campanya de insubordinació que la lideressa de Madrid Sra Aguirre realitzar contra aquesta mesura?

    La veritat que això no ha fet més que començar i la ¡¡GRAN ESTAFA!! està servida i insisteixo no per les mesures en si, sinó perquè fa un mes deien el contrari del que fan ara.

    I ull, cuidadito amb les eleccions d'Andalusia perquè van a fer el mateix, esperessin a que se celebrin per llavors posar tot el tisorada que tenen pensat.

    Es consideren molt catòlics assistint a la missa que es va fer a Madrid, però menteixen com bellacos, ja ho van intentar fa 4 anys, se'n recorden? Quan Aznar va dir que l'atemptat de l'11M era d'ETA van mentir a tot el poble espanyol o també quan el bigotis Aznar es va reunir a les Açores per declarar una guerra il · legal perquè havien armes de destrucció massiva que mai es van trobar, però no passa res que segueixi la seva dona Ampolla anant a missa i combregant que així renten les seves consciències.

    ResponElimina
  10. estem en 2012. dimitira pinter?

    ResponElimina
  11. No dimitira,estara el 2012, el 2013 i el 2014 i esperem no estiga mes temps.Apelarem a la cordura de la gent.

    ResponElimina
  12. entre tots em de fer que no estiga tant de temps. em de fer-lo dimitir el mes aviat possible. pinter dimissió ja.

    ResponElimina
  13. He tardaddo tres dias en reaccionar,si si tres dias tres.
    Creo que he estado anestesiado total, si si total,nada de anatesia local ha sido total.
    Estar cuatro años el señor Rajoy día y noche,
    noche y día,mañanas y tardes,bueno a cualquier
    hora de las 24 horas del día,diciendo,//si gano las elecciones voy a bajar los impuestos,para
    poder crear puestos de trabajo//.
    Vá y la primera semana ha hecho, la mayor barbaridad en recortes de toda clase,que seguro estoy sin ningun miedo a equivocarme que nadie,nadie,en la historia de España,digo España
    ni de Europa,pueden recordar cacicada,becerrada,
    burrada,canallada,leán todas las (ada)que
    quieran,por que la ruina que nos viene a todos,
    es gravisima, sino tiempo al tiempo.
    Tanto criticar las medidas que tomaba el (Psoe)
    y caramba con el señor Rajoy,que mentiroso ha
    resultado ser,creo que es el mentiroso mas grande del reino de España,lo tenemos bien merecido.
    SEÑOR RAJOY ES UN ((MENTIROSO))
    Cuando un politico miente como lo ha hecho el señor Rajoy,debe dimitir y si no lo hace se merece mi mayor desprecio por mentiroso.

    ResponElimina
  14. peperos,seguro estoy que aceptais y mirais bien
    las medidas que el sr.rajoy ha tomado.
    tanto que criticasteis al sr.zapatero y lo que el sr.zapatero hacia, comparado con lo que esta haciendo el sr. rajoy,hera cosa de risa,o comparar el blaco, con lo negro,lo alto con lo bagito.
    en difinitiva si en vez del sr. rajoy,estuviera
    una escoba seguro estoy que lo haría mejor que él,al sr. rajoy me refiero claro.

    ResponElimina
  15. pesionistes,vos puja un 1%la pensio,i vos carregadel 1 al 7% el i.p.r.es a dir inflaccio
    3% mes aument del i.p.r.una pensio mija sera de
    un 2% 2+3=5% -un 1% de aument,pedreu un 4% este
    any.
    el sr.rajoy criticá la congelació del any pasat
    deguen a veus altes mentides,pero éll si que vos ha fotut en la retallada,a, i, prepareuse que (((esto es el inició del inició)))segun la sera.soraya(que dios me pille confesado)

    ResponElimina
  16. Rajoy i el seu partit s'han passat dutant tota l'opocició, i especialment, en la campanya electoral prometent, que no pujarien els impostos, i que menys encara, retallarien les prestacions socials. 
    Mariano Rajoy ens dia que “Subir los impuestos significa más paro, más recesión y pagar las gracietas a Zapatero”; que si “La subida de impuestos es perjudicial, no se justifica y es insolidaria con las clases trabajadoras”; que ”Cuidado con las subidas de impuestos, no es momento; es el momento de ayudar a los emprendedores, de simplificar la administración y de ayudar a los ayuntamientos a que paguen a sus proveedores” o en el seu discurs d'investidura, “Mi intención no es subirlos, el mayor esfuerzo no puede recaer en los ciudadanos".
    Per descomptat, per a gran part de la població, i tractant-se d'un partit d'idiologia neolliberal (o ultralliberal, segons es mire), és perfectament creible que el seu objectiu es la desmantelació de l'Estat i deixar que el mercat, amb el seu divi coneixement, ens duga a una eixida de la crisi. Però, han tardat un mes, en la primera oportunitat que han tingut, en incomplir les seues promeses i soflames.
    I ara, després de la congelació del salari mínim interprofessional, del sou dels empleats  públics i de la pujada d'impostos, a esperar la reforma de la negociació colectiva i el contracte d'ocupació juvenil basura, sense drets....

    Cal preguntar-se, si en un pais amb una cultura política més desenvolupada, i sense un sentiment històric de resignació, es produíria una forta reacció per part de la ciutadania, dabant la mentida i la hipocresia política?.

    ResponElimina
  17. Des que érem nens escoltàvem a Espanya aquesta frase tan reaccionària com impenitent de "per Nadal ... sent a un pobre a la seva taula". Probablement es tractava d'un rentat de cara d'una societat estúpida.

    És Cap d'Any i, encara que sembli melindros, les persones i les famílies tracten d'evitar les confrontacions que tant dissentiment provoquen. És aquí quan alguns, només en aquest moment, es recorden dels més necessitats.

    Mentre el Govern de la Nació comet frau electoral pujant els impostos, especialment a les rendes menys afavorides ia les mesures. Mentre el Consell de Ministres mostra el seu imperícia pensant que es crearà ocupació congelant el SMI. Mentre el PSOE es farta de reunions sense donar-li resposta a aquest disbarat. Mentre ... els conservadors pensant en seure un pobre a la seva taula.

    Segons l'Institut Nacional d'Estadística el 22% dels residents a Espanya viu per sota del llindar de la pobresa. L'esquerra (1982-1996 i 2004-2011), tot s'ha de dir, ha estat la que des dels governs més ha fet per solucionar aquesta vergonya, en major mesura que la dreta nacional (1996-2004), però, com ho demostren les dades publicades i deflactat del cicle.

    No obstant això es tracta d'una tasca inacabada que, tant els governs socialistes com els governs conservadors, han de posar-se d'acord per reduir les desigualtats i guanyar en equitat.

    Preocupa menys el fet que els ingressos mitjans nets per llar (24.890 euros) hagin caigut un -4,4% per la crisi internacional (per Zapatero segons els conservadors). El que més ha de preocupar és que més d'un terç de les famílies espanyoles són incapaços d'afrontar despeses imprevistes.

    De la mateixa manera, més quotidianament, el 6% dels espanyols pateixen retards en els pagaments i una quarta part de les famílies arriben a final de mes amb moltes dificultats. Això suposa, sens dubte, que el 39% dels espanyols no pugui anar-se'n de vacances.

    Les polítiques d'igualtat han estat sant i senya de l'esquerra. Des de la (tan criticada) Llei de Pensions No Contributives fins la tan qüestionada Llei de Dependència. L'esquerra-com li va dir Giscard d'Estaing a Miterrand-, no té per descomptat el monopoli de la solidaritat. Per això, els esforços, d'uns i d'altres, han d'anar encaminats a que les desigualtats tractin de disminuir en un país com el nostre.

    No dubto de la bona voluntat de la dreta en relació a evitar que les desigualtats augmentin a partir de polítiques de beneficència i de la disponibilitat de recursos per part del sector públic. Ja ho va dir Rajoy quan va fer dependre l'aplicació de la Llei de Dependència i altres polítiques d'igualtat quan hagués finançament suficient.

    No obstant això, des de l'esquerra, la proposta de polítiques d'igualtat universals es sustenta, no només en un criteri de justícia social, sinó com a factor de creixement. Ciutadans més formats, més sans i més segurs, són veritables factors de generació de valor afegit, creixement, innovació i creativitat. És a dir que les polítiques d'igualtat no s'han d'aplicar només quan sortim de la crisi, sinó que són una sortida a la crisi.

    Nosaltres no volem que els pobres se senten a la nostra taula. El que volem és que tinguin la seva pròpia taula.

    ResponElimina
  18. Zapatero no ens ha ficat en la crisi. Els bancs SÍ ens han ficat en aquesta crisi. EL QUE ENS HAS Menta és VOSTÈ Senyor RAJOY. SINVERGÜENZASSSS. NOMÉS volíeu ARRIBAR AL PODER I OBTENIR LA MAJORIA ABSOLUTA PER FER EL QUE US donés la gana.

    ResponElimina
  19. Al que escriu tant contra Rajoy. Primer: segur que ell/a si que te un bon sou i té molt de temps lliure. Segon: Segur que es un Sr/a que tè interessos, segurament pòlitics en que la situació no canvie. Tercer: Si tinguera que buscar-se la vida com molt espanyols que es trobem en l'atur no pasaria tantes i tantes hores en este blog, atacant al Sr. Rayoy. El Sr. Rajoy, president del Govern de Espanya, ha tingut que fer tot això per la ruina economica i social que en va deixar el Sr. Rodriguez Zapatero. Tots sabem que estes messures son necesaries si no volem caure en un pou sense eixida. Per últim recordar-li al que tant escriu en este blog contra el Sr. Rajoy, que lamentablement al PP li toca tornar a solucionar les barbaritats del PSOE, al igual que va tindre que fer Aznar en la ruina social i la quiebra de les pensions que va deixar el Sr. Felipe Gonzalez. Per tot això invite a este Sr. que escriu tant, que siga positiu de cara a buscar solucions i no malgaste el seu temps en atacar a PP. Un pais no tira endavant criticant sino sent positiu.Si els espanyols majoritariament han votat al Sr. Rajoy ajuden-lo a governar i deixem que els temps diga si hem o no acertat en la seua elecció

    ResponElimina
  20. Estic dacord amb la pujada d'impostots , que és més progressiva que pujar l'IVA. L'Estat de Benestar sols és sostenible mitjançant els impostos. La idea que " baixar els impostos és d'esquerres" o que les polítiques de benestar es sostenen sols sobre la voluntat i la il.lusió son mentida: una volta que decidim el nivell de serveis de l'Estat cal buscar la via de finaciació: els impostots.

    Altra cosa és que els ingressos, que van aconseguir-se amb aquesta reforma fiscal (al marge d'altres importants retalls pressupostaris que estan per arribar), no aniran a aliviar a les víctimes de la crisi (amb un augment de la despesa social), sinó a pagar els interessos del deute. Un deute que no és nostre, ha estat generat  per la banca i els especuladors finacers.
    Salut.

    ResponElimina
  21. Rubalcaba: "És la història d'una mentida que tothom sabia"

    DIMARTS, 3 DE GENER DE 2012 DIARI PROGRESSISTA inShare.





    "És la història d'una mentida que tothom sabia", ha afirmat el president del Grup Parlamentari Socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, sobre la pujada d'impostos anunciada pel Govern de Rajoy. Una pujada que creu que "no serà l'única" que adoptarà l'executiu popular.

    En una entrevista a la Cadena Ser, Rubalcaba va explicar que l'ajust aprovat pel Govern "és dolent" perquè arriba en un moment econòmic difícil, "i un ajust quan l'economia no creix el que farà és que augmenti i aprofundeixi la recessió ". "No és un bon ajust ni econòmica ni socialment", va insistir, ja que "una vegada més paguen les classes mitjanes, les classes mitjanes baixes, els funcionaris i els pensionistes, als que tracten d'enganyar dient que els pugen el 1%, quan a la meitat els van a llevar via impostos això que els pugen ". "Hi ha altres paràmetres possibles. Es poden fa altres coses diferents i en això estem els socialistes ", ha insistit.
    Respecte a la pujada de l'IRPF, ha apuntat que "el senyor de Guindos sap perfectament que les gran fortunes no paguen IRPF, ja que estan totes en societats", per això ha recordat que els socialistes advoquen per "demanar-li un esforç a qui més té" mitjançant un impost de grans fortunes, com té França.

    D'altra banda, va qualificar de "peculiars" els ajustos que ha establert el Govern en l'IBI, ja que puja l'impost a les cases que tenen un preu per sobre de la mitjana en cada localitat, "el que fa que quan es comparen pobles diferents es veu que en pobles modestos la meitat dels seus veïns paguen i en pobles més llustrosos la meitat dels seus veïns no paguen ".

    El president del Grup Parlamentari Socialista ha insistit que per sortir de la crisi "només amb ajust no arribem", cal una política d'estímuls, tant a Espanya com a Europa, i alhora ha defensat una revisió del camí de consolidació fiscal, com plantegen i als socialistes alemanys i francesos, els nord-americans, Brasil, o el mateix FMI.
    Dades de l'atur
    Respecte a les males dades de l'atur conegudes hui, el president del Grup Parlamentari Socialista ha assenyalat que vénen a demostrar "que portem uns mesos molt dolents des de juliol, des que vam tenir la crisi de deute a tot Europa". "L'economia europea es va parar, l'espanyola també, i per això estem tenint xifres dolentes d'ocupació, que recorden a les que vam tenir el 2009 encara que són lleugerament millors".
    La recepta, segons Rubalcaba passa per "fer polítiques d'estímul" de l'economia, i analitzar a fons quins impostos es toquen, "no fos cas que, com passa amb l'ajust aprovat pel Govern de Rajoy, al final aprofundim en una situació econòmica dolenta i no creiem ocupació ".

    ResponElimina
  22. El 78% dels espanyols no es fia de les receptes econòmiques del PP

    El 78% dels espanyols creu que l'ocupació no millorarà el 2012, un 8% més que l'any passat, de manera que les perspectives són més pessimistes que en l'inici de 2011, segons un estudi elaborat per Randstad.


    En concret, l'informe assenyala que el 54% dels espanyols considera que la situació laboral a Espanya empitjorarà al llarg de 2012, mentre que un 24% considera que es mantindrà igual, i un 22% afirma que millorarà i suposarà un punt de inflexió en l'actual situació econòmica.
    Per sexes, el sondeig mostra visions similars, ja que encara que la sensació està més generalitzada entre les dones (51%) que entre els homes (48%), els percentatges són molt similars.
    Així mateix, per edats, els espanyols d'entre 31 anys i 44 anys que ja han superat l'etapa de la primera ocupació i desitgen trobar estabilitat laboral, són els menys esperançats, ja que un 555 d'ells creu que la situació no millorarà el 2012.
    Per la seva banda, els joves d'entre 18 anys i 30 anys, juntament amb els majors de 45 anys tampoc tenen molta esperança que la situació canviï, ja que un 30% i un 15%, respectivament, creuen que l'ocupació no repuntarà aquest any.
    No obstant això, les diferències més grans de l'estudi es troben en comparar l'opinió de les persones en actiu amb la dels aturats. Així, el 54% dels aturats no es mostra optimista, enfront del 46% dels ciutadans amb treball.
    Pel que fa a la formació, són els universitaris, amb un 28%, els més negatius, seguits per les persones amb estudis bàsics (26%), els que tenen formació professional (21%) i els que han cursat batxillerat (17%) . Per contra, els treballadors sense formació són els menys preocupats (8%).

    ResponElimina
  23. I ara Fabra i Rita a qui li van a donar la culpa de la seva pèssima gestió?

    ResponElimina
  24. No és sorprenent l'estratègia seguida pel PP no és altra que falsejar els comptes públics per presentar unes mesures el cost pretenen imputar al govern anterior. Així ho han fet des de comunitats autònomes com la de Castella la Manxa, fins ajuntaments com el d'Alcorcón.

    Assenyalar que el dèficit públic serà del 8% en lloc del 6% és cridar mentiders als interventors de l'Administració Central. Al mateix temps es tracta d'un esperpent que pot justificar-se amb qualsevol maniobra comptable. A més, per què criticaven apujar els impostos quan el dèficit era del 9,2% sobre el PIB?

    ResponElimina
  25. El grupo informativo “El Informador” quiere desearles tanto al grupo “Aielo Noticies” como a todos los vecinos y vecinas de Aielo de Malferit un feliz 2012, y aunque los tiempos no son los mejores hay razones para creer. Así como una feliz navidad aunque algo retrasada, y que en estos días de magia y amistad nuestras diferencias no sean un problema.

    Feliz Navidad y Prospero 2012…

    ResponElimina
  26. Noticia en el pais _El gobierno central sale al rescate de la Comunidad Valenciana_
    Para evitar el vencimiento de un impago de 123 millones.
    De esstas deudas tambien tenia la culpa ZP?
    Pos eso, Feliz año!

    ResponElimina
  27. Contestación al artículo de las 14-53-del dia
    03-01-2012.
    Mira, amable escritor,((AHORA)) pides que entre todos tenemos que sacar España adelante((AHORA)te acuerdas hombre, desde el 2004 al 2008 el P,P pegando palo sin parar,que si el atentado,que la teoria de la conspiración,que no sabian gobernar,criticar sin parar los primeros cuatro años.
    ¿ Y los cuatro años siguientes?¿que habeis hecho,?yo te dire lo que habeis hecho,hacer más
    daño a la economÍa española que todos los mercados de especuladores del mundo juntos.
    Cuatro años diciendo,esto es una ruina,esto va muy mal,estamos al borde del precipicio.........
    ...en fin disfrutabais de que las cosas fuesen
    mal,por que era de la unica manera de que ganara
    la derecha en este pais,las elecciones.
    Por supuesto amable escritor de las 14.53 del dia 03-01-2012,que entre todos tenemos que sacar
    este pais ADELANTE,y lo que en mi mano este asi
    lo hare,lo que siento mucho es que la derecha de esta España, no tomara esa responsabilidad cuando estaba en la oposición,apesar de que la situación estaba muy mal,envez de callar o ayudar para salir,ponian palos a las ruedas.
    Asies que ahora toca lo que toca,vosotros a
    trabajar,nosotros a colaborar y por supuesto a

    CRITICAROS QUE LO MERECEIS POR BOCAZAS

    UN SALUDO Y QUE ESPAÑA SALGA PRONTO Y BIEN

    ESA ES LA DIFERENCIA ENTRE LA DERECHA

    Y IZQUIERDAS

    ResponElimina
  28. Volta al totxo

    DIMECRES, 4 DE GENER DE 2012
    Per diverses raons resulta més que inquietant el paquet de mesures urgents d'ajust posat en marxa pel recent estrenat Govern del Partit Popular en el darrer Consell de Ministres de l'any 2011. En definitiva, l'esperat paquet de la retallada posa de manifest algunes de les orientacions de la política econòmica d'aquest govern, tema tan gelosament encobert pel Sr Rajoy durant la campanya electoral.


    No em referiré aquí al "pastitx" de mesures tributàries, mal calculades fins i tot en el seu impacte econòmic sobre els comptes públiques (la nota del Consell de Ministres només considera l'augment d'ingressos fiscals pels augments tributaris, però no l'increment de despeses derivades d'alguns ascensos de despeses fiscals), ni als apunts de retallades de la despesa social.

    Voldria aturar-me aquí en el que considero que és un símptoma inquietant per al futur model de creixement de l'economia espanyola. Ens hem casat de sentir, fins a la sacietat, d'una banda i altra, govern i oposició i viceversa, com el model de creixement que havia caracteritzat el camí de desenvolupament espanyol en els darrers vint anys havia entrat en fase terminal. L'esclat de la bombolla immobiliària va ser el "accident" que va posar a aquest model, des de 2007, en una llitera de la sala d'urgències. Havíem entès que ja era insuficient, i inviable a futur, un model que creixent a impulsos de sectors intensius en treball, de molt baixa qualificació, no era capaç de sostenir en els vaivens del cicle econòmic. Un model que portava com a corol · lari unes fortíssimes oscil · lacions en el volum d'ocupació, portant a l'economia espanyola del fulgurant èxit al més estrepitós fracàs en matèria de creació de llocs de treball. Aquí radiquen la major part dels nostres problemes econòmics en prospectiva. Semblava haver unanimitat fins i tot entre la classe política sobre la necessitat d'impulsar sense dilació un nou model productiu que s'enfoqués cap a majors cotes del que hem convingut a anomenar l'economia del coneixement.

    I, a la primera oportunitat, aquest govern de majories absolutes, ens retrotreu al túnel del passat, amb la tornada a l'economia del totxo. Es retorna a les subvencions indiscriminades a la compra del primer habitatge (amb efectes retroactius fins i tot), es manté els avantatges fiscals a aquesta funció de compra i, com a complement d'aquesta senda reiniciada pel Govern de Mariano Rajoy, el paquet de retallades aprovat disminueix en 600 milions d'euros les subvencions destinades a activitats d'R + D + i. ! Bingo ¡

    A tot això, per a aquells que pensin que aquest camí, gastat per a l'economia espanyola, tindrà algun efecte per l'activació de la demanda agregada i, per extensió, la creació d'ocupació (encara que sigui de pèssima qualitat), posin primer en el gresol de la vida econòmica l'alleugeriment de l'enorme estoc de vivendes tancades o mig acabar i una mica de de confiança perquè els banquers alleugin la sequera de crédito.Largo m'ho fiáis, amic Sancho.

    ResponElimina
  29. El PP suprimeix la Direcció General del Pla Nacional sobre la SIDA

    DIMECRES, 4 DE GENER DE 2012
    En vista de la informació publicada al Butlletí Oficial de l'Estat, sobre la composició de l'estructura del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat: de moment, la Direcció General del Pla Nacional sobre la SIDA ha desaparegut. Hi ha la possibilitat de que les seves competències es distribueixin entre altres òrgans o que simplement es redueixi la seva rellevància institucional (que deixi de ser una Direcció General).

    El Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques ha publicat l'estructura orgànica bàsica dels nous departaments ministerials en el Butlletí Oficial de l'Estat, la qual cosa permet conèixer tant l'organigrama com la composició nominal de la nova estructura del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, encapçalat per Ana Mato Adrover (Madrid, 1959). Aquest ministeri comptarà únicament amb una Secretaria d'Estat (de Serveis Socials i Igualtat), el titular serà Juan Manuel Moreno Bonilla, al qual acompanyaran dos subsecretària d'Estat: María Jesús Fraile, que es responsabilitzarà de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i la Secretaria general de sanitat (amb rang de subsecretaria), que tindrà al capdavant a Pilar Farjas.

    Mentre que Fraile només comptarà amb una Secretaria General Tècnica sota el seu comandament, de la Secretaria General de Sanitat que dirigeix ​​Farjas dependran tres direccions generals, una menys que en l'anterior legislatura. En concret, seran la Direcció General de Salut Pública, Qualitat i Innovació, la Direcció General de Cartera Bàsica de Serveis del Sistema Nacional de Salut (SNS) i la Direcció General d'Ordenació Professional. En aquest sentit, destaca que Farmàcia i l'Agència de Qualitat del SNS deixin de tenir direccions generals pròpies, mentre que ja no apareixen Cohesió del SNS i Alta Inspecció ni el Pla Nacional sobre la SIDA, que directament no figura en l'esquema publicat per Hisenda .

    També, després de diversos anys d'alts i baixos, Consum s'integra dins d'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Aesan), que passarà a anomenar Agència de Consum i Seguretat Alimentària. La Secretaria d'Estat de Serveis Socials i Igualtat (que compta amb un rang més gran que Sanitat) comptarà així mateix amb quatre direccions generals, una més que Sanitat, entre les quals s'inclouen Igualtat i Oportunitats, Serveis per a la Família i la Infància, Polítiques de Suport a la Discapacitat i la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (amb rang de direcció general).

    En vista d'aquesta informació-a menys que se solucioni l'omissió o es corregeixi la decisió política-, el Govern d'Espanya, encapçalat per Mariano Rajoy ha suprimit la Direcció General del Pla Nacional sobre la SIDA, el que suposa el primer pas per reproduir a escala nacional les polítiques d'invisibilització i gradual supressió d'ajuts públics a les campanyes de prevenció de malalties de transmissió sexual, informació sobre salut sexual i reproductiva, tractament i dignificació de les persones que conviuen amb el virus d'immunodeficiència humana.

    Aquesta política de retallada generalitzat ja es ve executant en l'àmbit de la Comunitat Autònoma de Madrid-presidida per Esperanza Aguirre (PP) -, les conseqüències per a la SALUT PÚBLICA suposen una amenaça que no es limita a les persones seropositives, sinó que arriba a tota la societat.

    ResponElimina
  30. CRISI DE FINANÇAMENT A LA COMUNITAT VALENCIANA
    El Consell retallarà els sous als funcionaris per estalviar 271.000.000 a l'any
    Vela anuncia deu mesures als sindicats que inclouen la reducció de jornada i salari dels interins, la congelació de sexennis o la reducció del cobrament d'aquests - Els sindicats abandonen la taula de negociació i anuncien manifestacions
    VALÈNCIA El conseller d'Hisenda, José Manuel Vela, ha avançat als sindicats fins a deu mesures que aprovarà demà el Ple del Consell com a part de la retallada de 1.000 milions d'euros en el sector públic anunciat per Alberto Fabra en el discurs de Any Nou. L'anunci s'ha produït durant la reunió de la 'Taula de la Funció Pública, convocada per a aquest matí, que ha estat cancel · lada quan els sindicats, després d'escoltar les mesures, han abandonat la taula de negociació i han anunciat mobilitzacions.

    Entre les mesures avançades per Vela i amb les quals el Consell pretén estalviar 271.000.000 a l'any, es recull un important retallada en diverses de les prestacions que reben els funcionaris, principalment de Sanitat i Educació. Així, es reduiran les hores setmanals de treball-de 37 a 25 - de tots els treballadors interins de l'Administració amb la consegüent reducció proporcional del salari d'aquest personal. Es paralitza per al personal d'Educació el reconeixement de nous sexennis i es redueix al 50% de les percepcions en els ja concedits.

    També se suspenen les aportacions als plans de pensions en compliment del Reial decret-llei aprovat pel Govern central el passat divendres i s'eliminen els anomenats 'dies moscosos' per temes propis dels funcionaris, alhora que s'eliminen determinats ajuts socials.

    ResponElimina
  31. Rescats regionals

    DIJOUS, 5 DE GENER DE 2012

    La Comunitat de València, governada pel Partit Popular, ha tingut lamentablement el dubtós honor d'haver estat la primera que hagués de ser rescatada pel Govern de la Nació per tal de poder afrontar els seus venciments i corregir els seus desequilibris.
    Quan ahir citava que havia de conèixer els mercats, una allau de crítiques de tercera fila-els que et posen el izquierdómetro sota de l'aixella per comprovar les mostres de puresa socialdemòcrata-, criticaven que un socialista hagués de conèixer els mercats en una economia de mercat (!). Cal ser lerdo per no saber que el coneixement del funcionament dels mateixos (Marx) és la manera per afrontar les seves imperfeccions (Keynes) i proposar alternatives (Krugman).
    Amb més de 18.000 milions d'euros de deute, seguida per la Comunitat de Madrid (14.000 el 2011), València té davant si mateixa la tasca de pagar els venciments pactats amb els bancs creditors (aquests que no existeixen). El 27 de desembre vencia el termini per a la devolució al Deutsche Bank per valor de 123 milions d'euros.
    El malbaratament, la dilapidació dels cabals públics, la frivolitat financera, els excessos, van portar a aquesta administració llevantina a una situació on la possibilitat de tornar el deute era simplement nul · la. La primera decisió de la conselleria va passar per deixar de pagar als funcionaris i ajornar els seus emoluments, decisió que no va ser presa en consideració donada la intervenció immediata del govern nacional.
    El Govern anterior, però, va establir tot un seguit de pagaments a compte que oxigenada les anotacions d'aquestes administracions regionals. Però, aquesta vegada, el termini es va precipitar en el temps. L'opacitat era tal que aquest deute no constava tan sols en el butlletí d'informació de l'Institut Valencià de Finances.
    Amb tot i amb això el govern anterior va avançar des de l'ICO liquiditat suficient per al pagament als proveïdors valencians (i als d'altres comunitats autònomes), preocupats per l'ocupació en les pimes, malgrat el cantarella absurd de crítiques des dels conservadors valencians i seus enèsimes lliçons de gestió pública eficient durant la campanya electoral.
    Van tenir, malgrat tot, d'emetre bons patriòtics amb l'esperança de recaptar 1.800 milions d'euros dels quals es van obtenir una mica més de la meitat. Ningú amb seny podia comprar títols d'una administració amb un desequilibri tan profund instal · lada al precipici dels venciments.
    Ara ha hagut de ser, però, el Ministeri d'Economia el que intercedís amb altres institucions financeres, una mena d'aval de paraula, perquè pogués canalitzar un crèdit pont que s'allargués l'agonia d'una administració governada per incapaços.
    Haurem de suportar les crítiques d'aquells que no saben res més que criticar les administracions governades pels socialistes-per cert, amb bastants menys desequilibris, encara tenint-los-, o, a l'altra banda, per aquells que no necessiten conèixer el funcionament dels mercats perquè només volen col · locar izquierdómetros sota l'aixella d'aquells que consideren adversaris o competidors de la seva pròpia poltrona.

    ResponElimina
  32. INVESTIGA ELS CRIMS DEL FRANQUISME
    La Comissió de memòria històrica envia a la Justícia argentina informes sobre Fraga

    DIJOUS, 5 DE GENER DE 2012
    La Comissió pola Recuperació dóna Memòria Històrica (CRMH) de la Corunya lliurarà aquest dijous de documentació dirigida a la Justícia argentina sobre l'activitat de l'expresident de la Xunta, Manuel Fraga, durant la dictadura franquista, segons informa en un comunicat.
    Aquesta informació serà lliurada en el Consolat de la República Argentina a Vigo, dirigit a la jutge argentina María Servini "amb les dades sobre els 35 anys de servei de Manuel Fraga a la dictadura", assenyala la CRMH en un comunicat.
    Aquesta entitat entén que l'expresident de la Xunta hauria de formar part "de la causa que la jutge Merini té oberta a l'Argentina per investigar els crims del franquisme". Respecte d'això, afirma que des del Consell de Ministres "va ser partícip i còmplice de tota la política repressiva contra el poble", afegeix.

    ResponElimina
  33. El Govern avança diners per segona vegada en 15 dies el Consell per a pagar deute
    La Generalitat va fer front als 123 milions del Deutsche Bank gràcies a la bestreta del Ministeri d'Economia dels gairebé 120 milions del model de finançament - El Executiu central ja va avançar al desembre 458.000.000 per pagar els "bons patriòtics"
    VALÈNCIA El Govern central, a través del Ministeri d'Economia, ha avançat a la Generalitat uns 120 milions d'euros que havia d'haver transferit sobre el dia 10 d'aquest mes del model de finançament-es realitzen dos pagaments mensuals-, amb els quals ha pogut fer front al pagament compromès de 123 milions amb el Deutsche Bank, la data de venciment era el passat 27 de desembre, segons han confirmat a Diari de Girona fonts de l'Executiu autonòmic. Aquests diners hauria servit per amortitzar dimarts passat l'operació que ha suposat el primer retard en els pagaments del Consell a una entitat financera per un deute pendent.
    Es tracta, a més, de la segona ocasió en menys de quinze dies en què l'Executiu central ha hagut d'avançar liquiditat a la Comunitat Valenciana davant les dificultats que està trobant en els mercats per aconseguir finançament i afrontar els venciments i pagaments pendents. En la primera ocasió, el ministeri d'Economia, llavors amb Elena Salgado al capdavant, va avançar els 480 milions d'euros que habitualment es transfereixen a les autonomies a final de mes perquè pogués fer front als 1.500 milions d'euros dels bons patriòtics que vencien el 22 de desembre, mentre la Generalitat tractava de tancar acords amb diverses entitats financeres privades i l'Institut de Crèdit Oficial (ICO).
    Els problemes per obtenir finançament de la Generalitat valenciana i les informacions sobre un suposat aval verbal del Tresor Públic per afrontar el primer retard en els pagaments a una entitat financera van provocar ahir una sonora polèmica i una cascada de declaracions des del propi Consell, en alguns casos contradictòries. En el que sí van coincidir tant el vicepresident José Ciscar, com els consellers d'Economia i Hisenda, Enrique Verdeguer i José Manuel Vela, va ser en dir que el problema estava resolt i que no s'havia produït ni aval-escrit o verbal-ni intervenció del Tresor Públic-al front es troba ara Íñigo Fernández de Mesa.

    Contradiccions
    El que sí que van reconèixer tant Verdeguer com Vela, va ser que tenen reunions pràcticament setmanals amb els responsables del Ministeri d'Economia, del Tresor i de l'ICO, tractant de desvincular la de la setmana passada amb el problema de venciment dels 123 milions amb el Deutsche Bank . Tant el vicepresident com el conseller d'Economia van admetre que s'havia produït un retard d'una setmana en l'abonament del crèdit, mentre que el titular d'Hisenda el desmentia, assegurant que "el que ha hagut és un venciment d'una operació que havia de pagar amb data límit el 3 de gener i es va pagar ahir [per dimarts] ".

    2012: 4.058.000
    Un cop resolt el pagament de Deutsche Bank, la Generalitat s'enfronta a un any molt complicat, ja que ha d'afrontar venciments de deute i pagarés per valor de 4.058.000 d'euros. Una tasca encara més complicada tenint en compte el tancament dels mercats financers i la desconfiança sobre la solvència del Consell, amb el seu deute a llarg termini qualificada com "bo escombraries" per Moody 'si "grau especulatiu" per Standard & Poor' s.
    El primer dels pagaments als que s'haurà d'enfrontar tindrà lloc el proper dia 18, amb 200 milions d'euros d'uns pagarés col · locats a la CAM el 2010 que vencien el passat mes d'octubre i que els gestors del FROB van decidir renovar fins al pròxim dia 18. Tretze dies més tard haurà d'afrontar un altre venciment de 48 milions. Però el mes més complicat serà el de maig, amb 1.500 milions d'euros en venciments.

    ResponElimina
  34. Aquest és l'exemple del PP de bona gestió, a més això és només el principi del que ens espera aquí, així que al · doncs, a gaudir el votat, senyors!
    Babaus, indecents, immorals, incompetents, incapaços, injustos, insolidaris, insaciables, ineptes. Teniu la majoria absoluta en tots els àmbits de poder, aquí des de 18 anys enrere. A qui li fareu culpable del vostre malbaratament indecent.
    Que es pot esperar de la gent d'una comunitat que amb els seus vots avala la corrupció i dolents gestors.

    ResponElimina
  35. La valència del PP està en la més absoluta de les misèries, és un bo escombraries, segueixin votant a pp en valència que van bé, aviat fam ..... molt presumir però butxaca buit, estem davant el major desastre mai vist de govern d'una comunitat autònoma, és un escàndol! ruïna, atur, misèria per dècades a valencia, murcia, alacant castellon, arruïnades, aviat es sabra que la gestió del PP en les seves comunitats autònomes va ser una calamida.Y ahir Verdeguer i Vela ens van mentir a tots els ciutadans ..... Encara sort que ahir el conseller ens va dir a tots que aquesta informació no era correcta, jajaja.

    ResponElimina
  36. Que mania els ha entrat als peperos gavioteros, en dates tan assenyalades anunciar el programa de festes així vam veure com el dia 31 (el cap vestit de Pare Noel,) ens va donar els impostos i avui el Molt Honorable ens anuncia pujades en l'iva, i retalls en sanitat.
    Són mestres en agafar l'embranzida de les retallades, i ja veuen que queda d'allò que ens van deixar anar a les eleccions res de res.
    Imaginin-se que algú els promet el daurat, i després és simplement una porció d'impostos envoltada de mala llet per tot arreu.
    Ahoira bé com al castellonera se li acudeixi retallar la sanitat i fer coses com les que ahir vam veure a Tarragona, la contestació social no serà manca serà de record ull a la dada

    ResponElimina
  37. UGT denunciarà a Camps per 'incompetència i malbaratament'
    Denunciaran davant Anticorrupció i presentaran "una querella criminal '
    Lamenten una 'contundent i greu agressió contra els treballadors'
    Han sol · licitat la dimissió del conseller d'Hisenda, José Manuel Vela
    El secretari general de FETE-UGT PV, Guillermo Martí, ha anunciat avui que el sindicat demanarà responsabilitats penals a l'expresident de la Generalitat valenciana i els seus diferents Governs per "malbaratament i incompetència en la gestió de fons públics", després que aquest dimecres el conseller d'Hisenda, José Manuel Vela, anunciés una retallada de 271 milions d'euros que afecta principalment als funcionaris d'ensenyament i educació.
    Martí ha indicat que estudien prendre mesures "judicials i administratives contra els responsables de la fallida de la Generalitat valenciana". El sindicat té previst denunciar davant la fiscalia anticorrupció i presentar "en el seu cas, una querella criminal contra els gestors polítics responsables d'haver portat a la fallida a la Comunitat Valenciana", alhora que exigirà que "es torni els diners públics indegudament gastat ".
    A més, des del sindicat s'han anunciat reunions per a la setmana amb la resta d'agents socials i s'han anunciat mobilitzacions perquè, segons ha comentat, "amb les últimes mesures econòmiques no es pot permetre una rebaixa en la nòmina d'un 20 o 25 % ".
    Martí considera que des del sindicat "cal defensar el salari dels funcionaris". Per aquest motiu, des de FETE-UGT "no es descarta una vaga imminent en el sector educatiu". A més s'ha sol · licitat la dimissió del conseller d'Hisenda, José Manuel Vela, "perquè no és un interlocutor vàlid perquè fa un mes va dir que mai es baixaran les retribucions dels funcionaris".
    El dirigent de FETE-UGT PV ha insistit que la situació econòmica actual de la Comunitat Valenciana està "en fallida" i es deu "a la pèssima actuació del Govern autonòmic com a conseqüència de la corrupció, el malbaratament i la incompetència dels governants". "Exigim saber on ha anat a parar els diners dels impostos", ha afegit.
    Els responsables de FETE-UGT PV consideren que hi ha hagut un "engany premeditat al conjunt de la societat valenciana, en negar la situació de ruïna i fallida abans de les eleccions autonòmiques" de maig de 2011.
    Martí considera que "cal buscar les vies per resoldre les problemes econòmics de la Comunitat, però no carregar a l'esquena dels funcionaris i els treballats que desenvolupen la seva tasca en els serveis públics". Ha posat com a exemple que el salari dels 1.400 professors de religió passi a pagar-los l'Església, en lloc de carregar-als pressupostos d'educació.
    'Mesures inadmissibles'
    Martí ha qualificat de "inadmissibles" les deu mesures que va adoptar el Consell el dimecres i que afecten el sector sanitari i de l'ensenyament i "para de comptar perquè no afecta la resta de funcionaris". El secretari general de FETE UGT PV ha posat èmfasi en la retallada al 50% dels sexennis docents i l'eliminació dels futurs. "Aquests sexennis van lligats a la formació dels professors i la qualitat de l'ensenyament, si no s'han reconegut, aquesta se'n ressentirà" ha explicat.
    "Entenem els sacrificis i que es baixin els sous i els complements, però no ho han fet a tots els funcionaris" s'ha queixat. "Si ens sacrifiquem ho fem tots i no de forma arbitrària, cosa que està prohibida per un representant polític", ha recordat.

    ResponElimina
  38. ENQUESTA SOCIOLÒGICA DEL CIS
    Els espanyols, cada vegada més preocupats per la Sanitat i l'Educació després de la victòria del PP
    DIVENDRES, 6 DE GENER DE 2012
    La preocupació dels espanyols pels problemes econòmics en general i per la sanitat i l'educació en particular es va incrementar lleugerament després de la victòria del PP a les eleccions generals del passat 20 de novembre, segons el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent al mes de desembre, el primer realitzat després de les legislatives.
    Aquest sondeig, donat a conèixer aquest dijous, es basa en 2.483 entrevistes personals i domiciliàries realitzades en 239 municipis de 49 províncies entre l'1 i 12 de desembre. És a dir, el treball es camp es va realitzar després de les eleccions però abans de la investidura de Mariano Rajoy com a nou president del Govern.
    L'enquesta posa de manifest que l'atur segueix sent el primer problema nacional, encara que la inquietud per la desocupació ha baixat gairebé un punt respecte al mes anterior, ja que ha passat del 83 per cent de mencions al novembre a un 82,1 per cent.
    En el tercer lloc repeteixen la classe política i els partits, el percentatge baixa gairebé tres punts respecte a novembre, en passar del 22,6 per cent al 19,7 per cent. També ha caigut, concretament un punt, la percepció com un problema del Govern i els partits (2,3%), encara que ha pujat la inquietud per la corrupció i el frau, que puja un graó situant-se com a setè problema amb un 6 per cent de mencions, exactament igual que l'habitatge.
    La sanitat, que repeteix per segon mes consecutiu com el quart problema nacional, s'anota un 9,3 per cent de respostes, un 1,6 per cent més que en el baròmetre anterior. I una cosa similar passa amb l'educació, que puja un lloc i es col · loca en sisè lloc, amb un 7,2 per cent de mencions, enfront de les 5,7 que va registrar al novembre. Aquests dos temes socials també van ser més citats al desembre pels enquestats quan se'ls va preguntar pels seus problemes personals.
    Entre sanitat i educació, el cinquè lloc segueix sent per a la immigració (7,6 per cent), el vuitè, un menys que al novembre, és per la inseguretat ciutadana (5,6%) i el terrorisme continua el seu descens i s'anota la seva cota més baixa amb prou feines un 2,5 per cent de mencions.
    La llista problemes subjectius continua encapçalada per l'atur (44,5%) i els problemes econòmics (38,9%), però més avall s'han produït canvis. Així, el tercer lloc que al novembre ocupava la classe política és ara per a la sanitat, amb un 9,7% per cent, el quart per a les pensions (7%) i el cinquè per a l'educació (6,7 per cent.
    Aquests moviments han provocat que la classe política comparteixi ara amb l'habitatge (totes dues amb el 5,6 per cent) el sisè lloc del rànquing de problemes que més afecten personalment els entrevistats.
    En el primer sondeig realitzat després de les eleccions generals també ha pujat lleugerament la pèssima valoració de la situació econòmica. Si al novembre el 86,7 per cent la considerava "dolenta" o "molt dolenta" el percentatge s'ha incrementat fins el 87,2 per cent.
    Gairebé sis de cada deu creuen que ara és pitjor que fa un any i ha crescut una mica la proporció dels que auguren que a finals de 2012 serà millor (18,4 per cent, enfront del 14,8 per cent de novembre). No obstant això, prop del 33 per cent segueix pronosticant que per llavors l'economia estarà encara pitjor.
    Respecte a la situació política, el 62 per cent la jutja "dolenta" o "molt dolenta", encara que es registra una millora de més de cinc punts en comparació amb la xifra de novembre (67,4 per cent). Els que confien que d'aquí un any sigui millor (24,6 per cent) superen als que creuen que empitjorarà (21,8 per cent).

    ResponElimina
  39. Set de cada deu espanyols creu que la crisi empitjorarà el 2012
    Un 70,4% dels espanyols espera que la crisi empitjori encara més, enfront del 21,9% que considera que ha passat ja la pitjor part, si bé un 72,4% dels ciutadans que tenen feina veuen poc o gens probable quedar sense feina durant els pròxims set mesos. Per contra, un 49,8% dels aturats veu poc probable trobar feina, davant el 41% que ho veu bastant o molt probable.

    Així ho revela el Baròmetre de desembre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), elaborat després d'enquestar a 2483 persones entre l'1 i el 12 del passat mes. Dels consultats, un 43,3% declara que treballa, un 21,5% està en atur i un 22,5% és pensionista.
    Un 52,5 dels enquestats apunten que el Govern ha d'invertir en obres públiques i serveis socials, encara que calgui augmentar els impostos, enfront al 23,2% que aposta per reduir el dèficit i el deute públic, encara que això pugui generar més desocupació.
    A més un 34,4% posa en primer lloc el suport a les empreses i els emprenedors, enfront del 26,8% que dóna suport promoure l'ocupació entre els joves. Un 17,9% considera prioritari també invertir en educació, formació i investigació.
    LA MEITAT CREU QUE ES PODEN LIMITAR ELS MERCATS
    Un 74% d'ells creu que les decisions del Govern tenen molta o bastant influència en l'evolució de l'economia espanyola i al voltant d'un 60% consideren que els governants poden preveure el que passarà en l'economia i posar en marxa una política econòmica d'acord amb les seves conviccions polítiques.
    Fins i tot un 53,5% els veuen amb capacitat per "limitar" l'acció dels mercats, enfront del 30,8% que confia "poc o res" en aquesta possibilitat.
    Un 59,4% dels enquestats considera que la crisi és més important a Espanya que a la resta de la Unió Europea, encara que no hi ha unanimitat entre si són causes internes, opció que subscriuen un 33,4%, internacionals (un 32, 7%) o les dues per igual (un 27,7%).
    ELS BANCS, ELS CULPABLES DE LA CRISI
    No obstant això, sí apunten com a principals responsables als bancs, seguits de la situació econòmica internacional, el Banc d'Espanya, el Govern espanyol i el BCE.
    No obstant això, consideren que l'Executiu d'Espanya (37,4% dels enquestats) i la UE (19,9%) són els que més confiança els susciten a l'hora de liderar les mesures per solucionar la crisi, davant del FMI o el BCE, que només suscita la confiança d'un 7,5% i un 7,1%, respectivament.

    ResponElimina
  40. DESPRÉS DEL NEGOCI FET I AMB LES COMISSIONS REPARTIDES
    Generalitat valenciana posa "en completa i absoluta revisió" la seva política de grans esdeveniments i vol renegociar la Fórmula 1
    DIVENDRES, 6 DE GENER DE 2012
    El vicepresident del Govern i portaveu del Consell valencià, José Císcar, ha afirmat aquest divendres que la política de grans esdeveniments de la Generalitat valenciana està "en completa i absoluta revisió" i, en aquest sentit ha apuntat: "no descartem absolutament res". Així mateix, ha anunciat que el Consell enviarà una carta al patró de la Fórmula 1, Bernie Ecclestone, per parlar d'aquesta prova a la Comunitat Valenciana.


    Císcar, que ha realitzat aquestes declaracions en la roda de premsa per explicar els assumptes aprovats en el primer ple del Consell l'any, ha explicat que els grans esdeveniments "no són possibles de la manera que s'han entesos fins ara" perquè "les circumstàncies ens obliguen a prioritzar ".
    El vicepresident ha destacat que des de l'Executiu valencià són conscients que els grans esdeveniments "han aportat i estan aportant un valor molt important a la Comunitat Valenciana en tots els sentits, econòmic, de promoció", però ha afegit que les circumstàncies actuals "ens obliguen a prioritzar ". Per això, ha assenyalat que, en aquests moments, "tot està subjecte a revisió". "No descartem absolutament res", ha subratllat.
    José Císcar ha assenyalat que des de la Generalitat poden estar en una situació de "certa debilitat" atès que hi ha certs "contractes que estan signats amb anterioritat". "A la Comunitat Valenciana tenim per costum complir el que tenim acordat", ha assegurat Císcar, que també ha recordat que "normalment" la resolució unilateral d'un contracte que està signat "obliga a pagar indemnitzacions i penalitzacions".
    Respecte d'això, ha remarcat que "totes aquestes circumstàncies les hem de tenir en compte. Preguntat per si costaria més eliminar la propera edició de la Fórmula 1 que celebrar-la, el vicepresident i portaveu ha indicat que encara no he tingut temps de llegir-se el contracte. "Acabo d'aterrar i he aterrat amb un decret llei - en referència al relatiu de mesures urgents per a la reducció del dèficit - tan important que ha requerida tota la nostra atenció".
    Així mateix, ha ressaltat: "hem de valorar, calibrar i pensar també en la importància que per a aquesta Comunitat Valenciana té la Fórmula 1". A més, ha dit que "entre el tot i el res no pot haver fórmules alternatives".

    ResponElimina
  41. El president del Partit Popular, Mariano Rajoy, ha criticat, en una entrevista, que "el Govern no planifica, s'escapa, fuig", i va voler deixar clar que considera un "insult als espanyols" el plantejament de pujar els impostos per posar-los "a nivell europeu". En aquest sentit, ha recordat que els espanyols "tenen salaris molt més baixos que altres països de la UE" Això deia el president el 22-08-2010

    ResponElimina
  42. Ontinyent concedeix la llicència d'obres de l'hospital
    en Gen 5, 2012
    Rebeca Torró destaca que el Govern autonòmic "té tots els permisos per convertir en fets la promesa electoral de construir el nou Hospital"

    El Govern d'Ontinyent acaba de comunicar al Consell de la Generalitat que té concedida la llicència d'obres per iniciar la construcció del nou Hospital General. Així ho confirmava aquest matí en roda de premsa la regidora de Territori de l'Ajuntament d'Ontinyent, Rebeca Torró, que incidia en que "els responsables del Govern autonòmic del Partit Popular tenen tots els permisos per convertir en fets la promesa electoral de construir el nou Hospital que els veïns i veïnes d'Ontinyent mereixem i que ja hem pagat amb els nostres impostos ".

    Rebeca Torró ha volgut aclarir el per què es concedeix la llicència d'obres a l'hospital quan el PP no l'ha inclòs en els pressupostos de la Generalitat de 2012. En aquest sentit explicava que "l'ajuntament no serà una excusa perquè la Generalitat no faci l'hospital". D'aquesta manera, si al llarg de 2012 la Generalitat canvia d'opinió, no podria dir que no comença perquè no tenen la llicència. "Poden començar a construir l'hospital quan vulguin", destacava la regidora de Territori, que afegia que no val que s'excusen en què no hi ha diners, "perquè tenen diners per al que volen, i no pel més necessari i més bàsic com és la sanitat dels ciutadans i ciutadanes d'Ontinyent ", destacava.

    Rebeca Torró finalitzava la seva intervenció insistint que "el Govern d'Ontinyent, amb el suport dels seus veïns i veïnes, del Pacte per la Sanitat, no va a conformar-ni abaixar el cap. L'hospital d'Ontinyent és innegociable, i com la salut i el benestar dels ciutadans d'Ontinyent és una prioritat i no és un luxe, aquí tenen la llicència d'obres per posar-se a treballar ", sentenciava la regidora.

    ResponElimina
  43. pinter veint el que fa ell pp en la ccvv i estat a que esperes a dimitir

    ResponElimina