diumenge, 20 de gener de 2013

Ciclogènesi explosiva política

Com diria la vicepresidenta, 
"Esto le puede pasar a cualquiera". ¿O no?.

12 comentaris:

  1. Molt bo!
    I centrandonos en el tema concluyo que aqui nadie puede decir nada de nadie sobre algo que parece ser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ës un geni el Mota.
      Com acabaran estos del PP? D'on vindran eixos dos milions d'euros. Estos son capaços de fer-nos creure que es d'una herència.

      Elimina
  2. Pense, igual que Gabilondo, que al final pasarà el pitjor que pot passar, o sia, QUE NO PASARÀ RES!!!!!.

    ResponElimina
  3. Des d'ací donar un deu a l'encarregat de progamar els actes del mig any festerd´enguany en referència a l'orquestra . Crec que es una vergonya que es realitze este gasto en una època d'estretor econòmica com esta . Al mateix temps es celebra el carnestoltes de pego i que inclús quan acabe la presentació les festeres han llogat un autobus i se'n van al carnestoltes . A l'orquestra no aniran ni les rates. Enhora bona per la planificació. Un Deu. Menys malgastar diners en orquestres i emplea eixos diners en coses que realment façen falta al poble.

    ResponElimina
  4. Que el motoclub del poble ja esta possant a punt el circuit pa la carrera, no falta molt es el 3 de març, ara falta saber si l'arreglen els operaris de l'ajuntament a costelles de tots!!.

    ResponElimina
  5. Hem d'estar fatigats, vist els pocs comentaris que fem.
    Avui s'ha soltat una bomba des de "El Pais": papers segrets de Bárcenas amb els noms dels qui van rebre, presumptament, sobres amb diners.
    Els camins del PP son inescrutables. Des del programa electoral ocult, fins el seu finançament, passant pels foscos objectes del desig d'alguns dirigents.
    Cada volta comence a creure que té raó un amic meu: tot açò no és més que un festival de cortines de fum, que no pretenen una altra cosa que ocultar l'arrel del problema, un sistema polític brutal, suïcida.

    ResponElimina
  6. Demostrat que molts del pp estan cobrant por encima de sus posibilidades"

    ResponElimina
  7. A veure Mariloli, hi ha alguna cosa que em té mosca: llegeix i busque informació i no apareix la Espe. Umm, no serà la "garganta profunda" del cas Bàrcenas?. S'imposa la creació d'un nou PP, que aglutine a honrats ciutadans de dretes que supose queden?.
    Anem a veure, per què Bárcenas tira pedres conta el seu propi teulat? Serà que ha tingut un atac d'honrradesa? Açò és "la tinta del calamar"? L'estabisment ha decidit canviar d'arriet? A qui beneficia aquest terratrémol? Quantes dies li queden a Rajoy? Altres vindran que bons aquests faran? Qui son els germans musulmans? Estem davan una broma de la història? Açò se'ns va de les mans? Quan se'ns va anar?.

    ResponElimina
  8. Si, Esperança, la veritat es que estic molt cansada i molt farta de tots els xanxullos que estem patint. Ja no saps de que o de qui fiar-te pq. tot ens ho presenten confós i tèrbol. No em crec "El Mundo" com a puntera del periodisme honest, ni em crec l'informació que estan filtrant a mode de culebró. Jo també pense que hi ha un munt d'interesos darrere de tot aixó i em tem que ho sabrem quan siga ja massa tard. De fet crec que ja no tenim res en les mans.
    Es possible que dins de poc temps, crec que antes de les properes eleccions ens arribarà una "excelsa lideresa" que acabarà d'enllestir el poc que queda de democrácia i de serveis públics.
    Anem pensant en que hem de fer per evitar-ho.
    Hui estic molt desesperançada amb el futur d'este païs.

    ResponElimina
  9. Quan tothom implicat surt corrent i busca desesperadament una disculpa, la culpa i la temeritat del silenci, s'expandeixen com una taca sobre el principal partit conservador i sobre la democràcia.

      Mariano Rajoy, sota l'ombra de la presumpció d'indecència, mira a una altra banda i protagonitza un sorollós silenci que omple d'indignitat a tots i cadascun dels espanyols.

    María Dolores de Cospedal culpa als "prejudicis idelógicos" un problema que més que una infecció és un càncer que ella, no només ha estat incapaç de frenar, sinó que, a més, ha protagonitzat de manera tan colpidora com estúpida.

    Tot clar quan diversos protagonistes dels papers de Bárcenas, dels pagaments encoberts, dels sobres, Pío García Escudero et al, reconeixen que ha estat així. Tan evident com que l'examen cal · ligràfic dels papers que han mostrat la realitat de l'escàndol demostren que la lletra de les anotacions correspon a Luis Bárcenas.

    Espanya és protagonista a la premsa internacional d'una metàstasi els culpables són, en primer lloc, els dirigents del Partit Popular. Dirigents a qui els convé estendre la merda i dir que la culpa és en general dels polítics.

    No, els presumptes indecents són ells. Per dur sobres amb diners de procedència suposadament desconeguda (evidentment de comissions), per protagonitzar el major silenci de la història i per mirar a una altra banda.

    La intervenció dels jutges, la demanda ciutadana i la necessitat de transparència són passos tan ineludibles com imprescindibles.

    L'esquerra pot i ha de ser protagonista de la regeneració del sistema. Prendre el relleu, perquè, no li càpiguen cap dubte, o ens tirem al país sobre dels nostres espatlles, o ens quedarem sense institucions, sense democràcia i sense país.

    ResponElimina
  10. Aznar, Rajoy, Cospedal, Rato, Mayor Oreja, Álvarez-Cascos, Arenas, Acebes, Trillo ... Cap es va resistir a la comptabilitat oculta de Bárcenas i Lapuerta
    "Aquest president és un delinqüent"
    El Tribunal de Comptes fiscalitzarà ara el 'any triomfal' de Bárcenas
    El registre de pagaments que Álvaro Lapuerta i Luis Bárcenas van portar durant la seva etapa com a tresorers del PP, des de principis dels anys noranta i fins a 2009, reflecteix nombrosos moviments que engreixar els sobres que van rebre els principals membres de la cúpula de la formació, que es mostren "indignats" per aquestes revelacions. Més enllà del "no és cert" i del "mai, mai, mai", sembla que el despatx de Bárcenas a Gènova 13 es semblava a estones a la cabina dels germans Marx. Un anar i venir.
    Des José María Aznar fins Mariano Rajoy, totes les grans figures de la formació van passar suposadament en nombroses ocasions pel despatx dels tresorers per cobrar quantitats que anaven des d'unes poques milers de pessetes fins a desenes de milers d'euros. María Dolores de Cospedal, Rodrigo Rato, Jaime Mayor Oreja, Javier Arenas, Ángel Acebes, Federico Trillo i fins al díscol Francisco Álvarez-Cascos, gairebé tots els presidents, secretaris generals, vicesecretaris i ministres de Govern es van dur els seus particulars 'extres' de els comptes en B del PP.
    Com s'ha publicat, poc abans de dedicar-se al col · leccionisme de natures mortes, l'anterior tresorer del PP Rosendo Naseiro deixa una anotació inicial de 8 milions de pessetes (48.080 euros) el 1990. A partir d'aquí, es registren pagaments periòdics o esporàdics a membres de la cúpula. José María Aznar sembla ser el nom que s'amaga darrere les inicials 'JM', que apareix el 1990, quan s'estrenava com a cap de l'oposició i després de perdre les eleccions davant Felipe González, i dues vegades el 1997, mentre Espanya es examinava per passar la revàlida de Maastricht i accedir després a la Unió Monetària. Llavors, tot era creixement, també per Aznar. El País, en altres informacions publicades a mitjans d'aquest gener, feia responsable a Aznar d'idear el sistema de cobraments de sobresous en diner negre en el partit, acusació per la qual l'expresident del Govern ha presentat una denúncia contra el medi, per protegir seu dret a l'honor.
    Mariano Rajoy, tant com vicesecretari des de 1990, com a secretari general anys després o president del partit des de 2003, apareix reflectit com 'MR', 'M. Raj 'o, simplement,' Mariano '. Des de 1997 fins a 2008, mentre ocupa diverses carteres ministerials en el govern d'Aznar, sembla embutxacar 2.1 milions de pessetes (12.600 euros) semestrals o 1.050.000 de pessetes (6.300 euros) trimestrals, rebent l'any 25.200 euros. Més enllà del "no em tremolarà la mà" de fa uns dies, el president del Govern ha amagat el cap durant les últimes hores i no s'ha pronunciat sobre aquests documents. A través d'un portaveu, i en declaracions al diari, s'ha remès a les conclusions que publicarà l'auditoria interna que s'està duent a terme en el si del PP. Una investigació que realitza el PP per al PP i que molts reclamen que hauria d'estar en mans de l'Audiència Nacional.
    Rodrigo Rato, que sempre ha mantingut que va aprendre molt en el PP per ser després president de Bankia i director de l'FMI, rebia cada trimestre 6.850 euros. Jaime Mayor Oreja, que el 1996 va renunciar al seu escó al Parlament Basc i es va al Congrés a Madrid per convertir-se després en ministre de l'Interior, havia de necessitar els 6.300 euros que signava cada tres mesos, la mateixa quantitat que percebia Ángel Acebes quan es convertir en secretari general, després de la derrota electoral de 2004. Una mica més rebia Francisco Álvarez-Cascos, quan era vicesecretari del partit i es negociava la nova Llei del Futbol.

    ResponElimina
  11. Espanya s'endinsa, com en un túnel, cap a un cop d'estat tecnòcrata fruit del desprestigi de la política i de la jivarització de la democràcia. Una vegada que han envaït secretaries d'estat i direccions generals, només queda substituir els parlamentaris i donar-los l'esquena del tot als ciutadans.

     Com ara no s'atreveixen a posar ordre utilitzant la patrulla, les forces armades o el cop d'estat versió bananera, la manera més senzilla de protegir els seus privilegis, després desprestigiar la política, és nomenar tecnòcrates al seu servei.

    La notícia que, després de l'assassinat d'un líder polític, Tunísia decideix nomenar un govern de tecnòcrates, o, anteriorment, nombrosos països prenen com a referència gairebé religiosa de Mario Monti, són exemples del rumb que està portant el capitalisme més rampant.

    De sempre en les organitzacions partidàries s'ha produït un enfrontament entre polítics dirigents i tècnics de suport. Un encreuament de llocs de treball que ve a ser alguna cosa així com que, quan el tècnic tracta de fer política o el polític s'endinsa a la selva dels tecnicismes, tot sembla trontollar.

    Deia Carlos Solchaga que un tècnic és un polític que sap d'alguna cosa. Jo, personalment, crec que els polítics han de tenir la formació tècnica suficient per saber què s'està fent, on i per què.

    Però elevar als tècnics a la consideració de responsables de la política d'un país, sense més, és com convertir el responsable de la sala de màquines en capità de la nau.

    El desprestigi dels polítics, deshonra guanyada a pols, però també descrèdit sobrevingut des d'aquells que volen mantenir els seus privilegis enderrocant la política i la democràcia, està sent substituït per gestors a sou, administradors de privilegis i apoderats de l'avantatge.

    Monti et al responen a aquest perfil. Acadèmic i excomissari europeu, bé valdria per a un govern o per un altre, però no per dirigir els designis d'un nació. I Espanya, el nostre país, endinsant, dic, per aquest camí.

    La crisi del principal partit que sustenta el govern es converteix així en una oportunitat històrica per als propietaris d'aquests privilegis que posaran a més tecnòcrates a protegir la seva heretat. Al temps.

    No seré jo qui discuteixi la quantitat d'excel · lents que tenen aquests tècnics a sou, ni les crítiques, moltes vegades raonades, dels polítics que no estan a l'altura de la política.

    Però sí seré, creguin-me, un dels que no van a mirar a una altra banda quan el cop d'estat tecnòcrata serveixi, només i exclusivament, per justificar els privilegis d'uns pocs.

    ResponElimina